El món rural té rostre de dona

EL 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una jornada de reivindicació, però també de reconeixement a totes les dones que han sostingut pobles, famílies i comunitats des d’un excessiu silenci i una gran constància. I, especialment, a les dones del món rural, que han estat –i són– columna vertebral del territori. Com a dona compromesa amb la política, però també pagesa i filla de pagesos, sé que parlar del 8M des del món rural és parlar de doble esforç i de doble invisibilitat. Les dones pageses, ramaderes, emprenedores i alcaldesses de petits municipis han hagut de demostrar dues vegades la seva vàlua: per ser dones i per ser de poble. Durant dècades, moltes han treballat explotacions familiars sense aparèixer als papers, han liderat projectes comunitaris sense ocupar titulars i han mantingut viva la cultura i les tradicions sense rebre el reconeixement que mereixien. Però avui, el món rural té rostre de dona. Té veu pròpia. Té lideratge. El 8 de març ens recorda que la igualtat real no pot quedar-se a les ciutats. Ha d’arribar a cada masia, a cada cooperativa, a cada ajuntament petit. Parlar d’igualtat al món rural és parlar d’accés a serveis bàsics, de conciliació real, de transport digne, de connectivitat digital i d’oportunitats laborals perquè les joves no hagin de marxar si no volen. També és parlar de titularitat compartida a les explotacions agràries, de suport a l’emprenedoria femenina i de presència en els espais de decisió. Perquè sense dones no hi ha futur rural. I sense món rural no hi ha país. Aquest 8 de març reivindiquem el paper de les dones que sembren, que cuiden, que lideren i que transformen. Reivindiquem la força tranquil·la de qui estima la seva terra i lluita per fer-la prosperar. Reivindiquem que la igualtat no és una concessió, sinó un dret. Com a dona política i del món rural, el meu compromís és clar: continuar treballant perquè cap dona hagi de triar entre el seu projecte vital i el seu territori. Perquè viure al poble sigui una oportunitat, no una renúncia. I perquè les nenes d’avui puguin créixer sabent que el seu futur no té límits, ni de gènere ni de geografia. El 8 de març no és només una data al calendari. És un recordatori que el canvi és possible quan caminem juntes. Des de la ciutat fins al darrer camí rural. Des de les institucions fins als camps que floreixen cada primavera. Perquè quan una dona avança, avança tot el territori.