Carta a un ostatge
arquitecte
Quan escriu Carta a un ostatge, França es troba sota la bota inclement de Hitler, mentre la guerra estén els seus terribles tentacles per tot el continent i més enllà. Antoine de Saint-Éxupery (Lió, 1900-1944), de família aristocràtica, escriptor i poeta profundament humanista, ha esdevingut aviador el 1921 durant el servei militar. Contempla el món a distància des de les altures, exercint de correu de l’Aeropostal des de Tolosa al Senegal. No és estrany que la força estètica del desert colpeixi la seva ànima sensible. Membre de la Resistència, el 31 de juliol de 1944 desapareix en missió de reconeixement aeri: una mort envoltada d’una aura mítica que s’adiu perfectament amb la poesia i el compromís social de les seves obres Correu del sud, Vol de nit, Terra dels homes i, la més coneguda, El Petit Príncep.
–“Estic trist per la meva generació, que es troba buida de tota substància humana. Tot lirisme sona a ridícul. Els homes refusen a ser despertats a qualsevol forma de vida espiritual. Acompleixen honestament una mena de treball en cadena. En la seva decadència la humanitat ha caigut de la tragèdia grega al teatre de monsieur Louis Verneuil (no podia arribar més avall…). Odio la meva época amb totes les meves forces. L’home s’hi mor de set.”
–“N’hi ha prou amb escoltar les cançons populars del segle XV per a mesurar el pendent de la davallada. Resta només la veu del robot de la propaganda.”
–“De què serviria guanyar la guerra si ens venien cent anys d’epilèpsia revolucionària? Quan finalment s’arregli la qüestió alemanya, començaran a plantejar-se els veritables problemes. A falta d’un corrent espiritual fort, sortiran, com els bolets, trenta-sis sectes que es devoraran les unes a les altres.”
–[els emigrants francesos que fugien de la guerra] “Així com Lisboa jugava a la felicitat, ells jugaven a creure que aviat tornarien. Que n’és de dolça l’absència del fill pròdig! És una absència falsa, perquè al seu darrere hi ha la casa familiar que resta (…) Jo mai no he estimat tant casa meva com en el Sàhara. Mai un promès no ha estat tan a prop de la seva promesa com els mariners bretons del segle XVI que doblaven el Cap Hornos i envellien contra el mur dels vents contraris. Des que partien ja començaven a tornar.”
–“L’home és governat per l’Esperit. En el desert valc el que valen les meves divinitats.”
–“Que en fan poc de soroll els miracles veritables! Que en són de senzills els esdeveniments essencials!”
–“L’ordre per l’ordre castra l’home del seu poder essencial, que és el de transformar el món i transformar-se ell mateix. La vida crea l’ordre, però l’ordre no crea la vida.”
