Lipequè?: malaltia invisible present a la societat

El lipedema és una malaltia crònica que hauria de ser visible tot l’any.

L’any 2018, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer el lipedema com una malaltia que consisteix en una acumulació anòmala de greix que afecta principalment les extremitats superiors i inferiors de les dones. L’origen del lipedema no s’ha acabat d’esclarir, però se sap que podria tenir un origen hormonal.

Existeixen tota una sèrie de professionals mèdics que el diagnostiquen i tracten el lipedema. Parlem, doncs, d’especialistes com angiòlegs i cirurgians vasculars, metges rehabilitadors, fisioterapeutes, nutricionistes, endocrins, entre altres.

El lipedema es pot classificar de dues maneres: segons la distribució anatòmica i segons l’estadi evolutiu.

Classificació segons la distribució:

Tipus I. Afectació principal dels glutis i malucs.

Tipus II. Afectació dels glutis, malucs i cuixes fins als genolls.

Tipus III. Afectació de tota l’extremitat inferior, des dels malucs fins als turmells, amb preservació dels peus.

Tipus IV. Afectació dels braços, generalment associada a afectació de les cames.

Tipus V. Afectació predominant de la part inferior de les cames (de genoll a turmell).

Classificació segons l’estadi:

Estadi I. Pell llisa. Augment homogeni del teixit adipós subcutani. Es poden palpar petits nòduls. La inflor és lleu o absent.

Estadi II. Pell amb irregularitats o aspecte de “pell de taronja”. Nòduls adiposos més grans i palpables. Augment del dolor i de la sensibilitat. Pot aparèixer edema al final del dia.

Estadi III. Grans dipòsits de greix amb deformitat evident de les extremitats. Plecs cutanis importants. Limitació funcional progressiva. Dolor i pesadesa més marcats.

Estadi IV. També anomenat lipolimfedema. Inflor persistent, que pot afectar també peus o mans. Major risc de complicacions cutànies i infeccions.

Actualment, la fisioteràpia té un paper fonamental dins del tractament conservador. Les tècniques de drenatge limfàtic manual disminueixen la sensació d’inflor, pesadesa i dolor especialment en aquells casos en què existeix una afectació limfàtica associada.

L’activitat física regular és una de les eines més recomanades. Exercicis com caminar, anar en bicicleta, nedar o fer treballs de força adaptats poden millorar la funcionalitat i reduir alguns dels símptomes associats al lipedema. Així doncs, l’objectiu de mantenir una bona salut física és prevenir complicacions.

La teràpia compressiva també forma part del tractament habitual. Les peces de compressió poden ajudar a controlar la simptomatologia, disminuir la sensació de pesadesa i afavorir el retorn venós i limfàtic. La seva indicació ha de ser individualitzada i adaptada a les necessitats de cada pacient.

Pel que fa a l’alimentació, no existeix una dieta específica capaç d’eliminar el lipedema. Tot i que es recomana mantenir uns hàbits alimentaris saludables i una dieta antiinflamatòria, ja que pot ajudar a controlar la inflamació sistèmica.

En determinats casos, quan els símptomes són importants i el tractament conservador no és suficient, es pot valorar la cirurgia. La liposucció específica per al lipedema és actualment l’opció quirúrgica amb més evidència científica per reduir el volum del teixit afectat i millorar la simptomatologia. Així i tot, la cirurgia no substitueix la necessitat de mantenir hàbits saludables ni el seguiment multidisciplinari.

Limfelleida és una associació sense ànim de lucre que ofereix suport a pacients que pateixen lipedema i limfedema. Des de fa setze anys, treballa per donar visibilitat a aquestes malalties i reclamar recursos per al seu tractament.

A més, l’entitat vol esdevenir un refugi per a totes les persones que necessiten sentir-se acompanyades durant el transcurs de la malaltia.

També els ofereix un seguit de serveis: psicòleg, advocat, nutricionista, fisioterapeuta, entre altres. Pretenem, doncs, que els socis puguin estar el més ben atesos possible i que el lipedema sigui motiu de lluita i reivindicació.