Broncano i Abascal
L’entrevista de Santiago Abascal a La Revuelta ha deixat una imatge més eloqüent que moltes de les seves respostes: David Broncano, amo i senyor fins aquell dia del plató, va perdre el comandament i va passar bona part de la conversa intentant recuperar una iniciativa que se li escapava. Abascal, en canvi, va instal·lar-se al plató amb la comoditat de qui s’asseu al sofà de casa envoltat de col·legues amb unes birres. Vox havia demanat gestionar el públic, el programa ho acceptava i una agència va proporcionar una audiència més amable amb el convidat. Broncano ha explicat que es volia evitar que el públic habitual dificultés la conversa. Una precaució comprensible, si no fos perquè canviar el públic va canviar la dinàmica del partit: Abascal jugava a casa i amb la graderia a favor.
La incomoditat de Broncano em fa pensar en una altra de més extensa: la de l’esquerra davant l’ofensiva de l’extrema dreta. No parlo només de la dificultat de rebatre les seves afirmacions, sinó de la desigualtat de condicions en la batalla pel relat. Els discursos ultradretans acostumen a venir envasats al buit. Un culpable, una causa, una solució. Immigració, inseguretat o feminisme hi caben en una frase i poden combatre’s en un vídeo de quinze segons a Instagram o TikTok. És política fast food, no demana gaire masticació i deixa la sensació d’haver entès el món abans d’acabar el mos.
L’esquerra, en canvi, sovint intenta explicar que darrere de problemàtiques socials com el racisme hi ha desigualtats, pors, interessos i estructures econòmiques que no es poden despatxar amb un eslògan i requereixen esforç. Combatre la discriminació exigeix entendre’n les causes, no assenyalar un culpable a conveniència. És una explicació més exigent i menys immediata, poc competitiva en una conversa convertida en combat de rèpliques. Això no vol dir que l’esquerra hagi de renunciar a la complexitat, ni que la contundència sigui patrimoni exclusiu de qui simplifica. Però l’esquerra ha d’aprendre a explicar-se millor, a disputar el terreny i a no confondre tenir raó amb haver convençut. Mentre uns serveixen el menú en trenta segons, els altres encara redacten la carta. Broncano va acabar descol·locat. La pregunta és si l’esquerra sabrà aixecar-se del sofà abans que li canviïn també el públic.
