Sota el luxe, les cadenes
Barcelona s’ha explicat sovint a si mateixa com una ciutat destinada al progrés: industrial, moderna, culta i, és clar, amb una certa vocació de mirar cap a Europa com qui ja hi tenia cadira reservada. El problema és que, quan Pere Anglas obre l’armari d’aquesta prosperitat, entre levites, sedes i americanes ben tallades hi apareixen també les cadenes. El sastre de Barcelona, Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2026, mira de cara el passat colonial català escrivint una novel·la plena d’aventures i girs argumentals.
La història arrenca a Cuba el 1852. Luis Massó, fill de l’esclava Silvina, és alliberat quan encara és petit i creix al costat de María Luisa, filla d’Antonio López, amb qui comparteix nodrissa. Comencen la vida gairebé al mateix lloc, però la societat s’encarrega aviat d’explicar-los que no hi ha res més desigual que dues infàncies aparentment iguals. Luis aprendrà l’ofici de sastre i travessarà oceans, ciutats i identitats intentant construir una vida pròpia. El color de la pell, però, viatja sempre amb ell.
Al davant hi té Antonio López, futur marquès de Comillas, personatge històric i antagonista formidable: ambiciós, intel·ligent i disposat a esborrar l’origen d’una fortuna vinculada als negocis colonials i al tràfic d’esclaus. Luis també voldria desprendre’s del seu origen, però hi ha una diferència decisiva: López pot vestir el passat amb una levita respectable; Luis no pot canviar-se la pell. Anglas cus així dues trajectòries enfrontades que parlen d’identitat, poder, racisme i memòria.
El relat avança de les plantacions cubanes a la Barcelona industrial, del Vapor Vell als salons burgesos, les revoltes obreres, l’Exposició Universal del 1888 i, finalment, París. La documentació és abundant, però queda ben integrada en una narració visual i àgil, deutora de l’ofici de guionista de l’autor. Hi ha aventures, fugides, passions, venjances, secrets i personatges reals entrant i sortint d’escena sense que la novel·la sembli una desfilada de figures de cera.
Les més de set-centes pàgines poden espantar des de la tauleta de nit, però passen amb una facilitat gairebé sospitosa. És una novel·la d’aventures molt entretinguda, ideal per a l’estiu, sí, però no pas innòcua. Als ponentins, més avesats a buscar els avantpassats entre pagesos que entre indians, potser aquesta història ens queda geogràficament lluny. Com a catalans, però, ens toca de ple: una part de la prosperitat del país també es va aixecar amb una burgesia enriquida pel colonialisme i l’esclavitud. No cal repartir culpes hereditàries, però tampoc amagar les factures sota la catifa.
Novel·la històrica
Anglas tanca el llibre recordant que l’esclavitud no és només passat: segons dades de l’OIT (Organització Internacional del Treball) que cita, més de cinquanta milions de persones viuen avui en formes d’esclavitud moderna, entre treballs i matrimonis forçats. El present, adverteix, és el moment de la història amb més persones esclavitzades. I de cop, aquesta novel·la d’estiu deixa una ombra força més llarga que la del para-sol.
