Estimar i preservar (1)
M’agrada passejar muntanyes. Mostren tants vessants diferents. Tants pobles que les valls tancaren llaurant caràcter tan proper i distant a la vegada. Parles diverses, robes per tots els temps, costums sorprenents, cançons i contes, els refugis de vida són cases, la gent... i també històries. Ets tan petit entre les muntanyes i en canvi et pots sentir tan gran que fins i tot pots ensenyorir gestes inabastables. Potser en estar una mica més prop del cel ens sembla que el tenim més a tocar. Potser és que la natura ens mostra de forma sobrenatural el caos i l’ordre a la vegada. Entre tanta magnitud ens sentim insignificants i tan grans! Si t’atures i deixes que la imaginació voli i vagaregi desfermada a través de la mirada per cims i valls, entre els enormes arbres i les volubles fulles, les gotes de la rosada, els rierols que seran cabalosos rius de vida una mica més avall... sentiràs la pau que enlloc pots trobar. Si escoltes els sons i observes com la vida s’obre pas inexorablement, embriac d’una simfonia sempre diferent, la plenitud et mostra un horitzó de descoberta, on tot ho imagines diferent. Has sortit de casa molt abans de trenc d’alba, quan una vida canvia per una altra. Uns se’n van a dormir i altres es desperten esperançats. I tu ja ets allí, tan sol i tan acompanyat. Necessites capturar el moment i fas una fotografia, que sempre serà freda i poca cosa, però servirà per recordar la llibertat de l’escàs instant. De sobte, un vehicle trenca l’harmonia de tot això. És molt aviat. Punta de dia. Ets molt lluny. Molt amunt. Molt en el no-res i en el tot. A mesura que passen les hores ja són multitud. Els sorolls ensordidors, els crits, les corredisses... han canviat l’entorn. El bosc és de tots i som tants! També és una altra manera de veure la vida i no cal dir que també és meravellosa. Pots retirar-te i amagar-te a casa o pots gaudir-la de forma diferent. Els infants descobreixen tot allò i una llum els omple els ulls. La seva també és teva. Però som tants! Tan diversos! És llavors quan recordo la història de l’os, tímid i esquerp, menys quan la mare està criant. Un dia exterminats, avui reinventats en un model de societat que els necessita i els tem a la vegada. D’això en parlarem aviat.
