Dictadura de la incompetència

EL Sr. Miquel Molins, màxim representant dels veterinaris d’Espanya a Lleida, expressa als mitjans unes afirmacions preocupants. Per primera vegada, després de molts anys, no m’he sentit tan sol. En res s’allunyen de les editorials del “Consejo General”, en què s’informa i denuncia una situació sanitària caòtica, al dictat de la política populista en detriment de l’evidència científica i les verdaderes necessitats socials. Els veterinaris prediquem en el desert la necessària política d’una sola salut, que aplegui de forma coordinada l’esforç de tots els professionals sanitaris. En aquests articles he mostrat durant anys les crues veritats que eren editorials en la revista col·legial i en els butlletins epidemiològics oficials. La inoperància i, pitjor encara, la dictadura de la incompetència d’una administració que permet la supervivència d’aquesta casta política que patim no tan sols produeix danys econòmics, sinó també la pèrdua de la salut i la vida de molts ciutadans. La prudència no ens ha de fer traïdors al nostre jurament hipocràtic, desterrant els silencis culpables per falsa prudència o conveniència professional. Sorpresa respecte a l’aparició de PPA? Tan evident era que el 9 de setembre al Col·legi de veterinaris de Lleida es va fer sessió informativa sobre la PPA, la febre aftosa i la PPC. Va ser una casualitat? La certesa que qualsevol d’aquestes malalties provocaria un daltabaix econòmic i social juntament amb l’evidència de la falta de control i previsió eren i són aclaparadores. Aquestes setmanes, hem pogut veure un Conseller dir una cosa al matí, que a la tarda era desmentida per una instància científica o política superior. Fan riure en tots els programes d’humor, que no a casa meva, les mitges veritats del Conseller Ordeig i des de dimecres, les falsedats del President Illa en seu parlamentària. Les paparres dels senglars de Collserola, en excés i descontrol, han provocat la transmissió de malalties mortals en nens de Barcelona. Catalunya és l’única Comunitat on la vacunació de la ràbia no és obligatòria, tot i el compromís d’uns polítics sense paraula. El Virus del Nil occidental, la grip aviària i un llarg etcètera són malalties que ens obliguen. No fer-ho és negligència.