SEGRE

Creado:

Actualizado:

A la tribuna dels dilluns que ha estrenat fa poc en aquest diari (benvingut al club: com més serem, més plorarem), Jordi Llavina confessava que el disc de la seva vida és The Melody at Night with You, publicat el 1982 pel pianista Keith Jarret. Em fa gràcia compartir gustos musicals amb l’escriptor i crític literari penedesenc, perquè es tracta d’un dels exemplars de la meva discoteca domèstica que punxo més sovint, normalment com a so de fons d’una sessió de lectura estirat al sofà, però no fins al punt d’atribuir-li una consideració tan elevada i rotunda com la de “disc de la meva vida”, que ara mateix no sabria quin podria ser, si em cregués capaç de concretar-ne algun, no pas perquè no se la mereixin molts. Potser el que s’hi acosta més és aquell màgic Encontro enregistrat en una sola tarda, sense assaigs previs, al poble costaner de Paço de Arcos, entre Lisboa i Estoril, el maig del 1968, mentre a París els estudiants buscaven la platja sota els llambordins, per la cantant Amália Rodrigues i el saxofonista Don Byas: fados i jazz entrellaçats com en la nit les flames a la fosca, que escrivia el poeta mallorquí.

També referia Llavina que Jarret s’ha hagut de retirar, als 75 anys, després de dos vessaments cerebrals que li han deixat la meitat esquerra del cos paralitzada, de manera que ja només pot tocar amb la mà dreta. Una notícia molt trista per als seus nombrosos admiradors, tot i que estic convençut que el músic nord-americà trauria encara de les tecles uns acords més melòdics amb una sola mà que altres intèrprets amb totes dues. Una mica com quan Eduardo Chillida es va posar a dibuixar amb l’esquerra, sent dretà, perquè deia que, si no, ho trobava massa fàcil i s’avorria.

D’entre les cançons de l’àlbum mític, l’amic Llavina escolta “amb llàgrimes als ulls”, pels records que li porten, I loves you Porgy o Shenandoah. Jo tinc debilitat per Blame it on my youth, una balada del 1934 en certa forma aplicable al present pandèmic. De qualsevol sentimentalisme o conducta ridículs o absurds propis d’un enfigassat de manual, el protagonista en primera persona de la lletra se’n disculpa per la seva joventut, igual que a hores d’ara molts adults eximeixen de responsabilitat la part de jovent insolidari que se salta les restriccions imposades per frenar els contagis: pobrets, ja se sap, són joves, què voleu que facin... Feliç 2021.

tracking