Arrugues i records

Diumenge comentava aquí els tres llibres llegits d’una tirada de l’escriptora, periodista i cineasta nord-americana Nora Ephron (1941-2012). La novel·la Se acabó el pastel (Anagrama) i els reculls d’articles en català Tinc un coll que fa pena i No me’n recordo de res, tots dos a L’Altra Editorial. Humor de traç fi, intel·ligent, típicament jueu, amable però no pas innocu. Anàlisi de la realitat quotidiana prescindint de consignes massa òbvies o fàcils. 

A Tinc un coll que fa pena, al marge d’ironitzar sobre una segons sembla inevitable “estètica de manteniment” femenina, que inclou la batalla perduda d’antuvi per dissimular les arrugues del coll, tal com es dedueix del títol, o sobre el desordre del bolso –bossa de mà– com a presumpte reflex de deixadesa a la llar i símptoma d’altres incapacitats cròniques, des de llençar res a conjuntar la roba, l’autora que es confessa desbordada per aquestes qüestions pràctiques apunta una sèrie de consells sota l’epígraf “El que hauria volgut saber”, s’entén que quan era jove i encara no havia tingut temps d’espifiar-la. En transcric algunes. Compra, no lloguis. No et casis mai amb un home de qui no et voldries divorciar. No es pot ser amic de persones que truquen més tard de les onze de la nit. Tot allò del teu cos que et pensis que no està bé als trenta-cinc ho enyoraràs quan en tinguis quaranta-cinc. Porta un diari. Fes més fotos. El niu buit està infravalorat. És impossible tenir massa jerseis negres de coll alt (tapen les arrugues). Si no et van bé a la sabateria, mai no te n’aniran. Quan els teus fills siguin adolescents és important que tinguis un gos perquè algú de casa s’alegri de veure’t. Si només una tercera part de la teva roba és una equivocació, vas prou bé. Els secrets no existeixen. 

A No me’n recordo de res, Ephron presenta Google com a antídot de la pèrdua de memòria pròpia de la vellesa: “El moment senil s’ha convertit en el moment Google, cosa que sona molt més simpàtica, moderneta, jove i contemporània.” Gràcies al cercador, pots demostrar que estàs al dia i enganyar-te creient que ningú de la taula pensarà que ets una iaia. També elogia el correu electrònic, que fa estalviar temps, resolent en cinc segons assumptes que per telèfon t’ocuparien cinc minuts. El problema és l’ofec de missatges que genera. La majoria provenen de gent que mai no et trucaria.