L’illa de les flors

Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Si per les circumstàncies no pots viatjar tant com voldries, pel meu gust gairebé sempre, doncs t’asseus de bon matí a Lo Diari de Bell-lloc i esperes que el món desfili per davant de les vidrieres d’aquella cafeteria. O fins i tot que hi entri. Fa un mes reportava la visita d’un anglès resident a la Xina que recorria a peu el ramal català del camí de Sant Jaume, amb qui vaig compartir una amena i instructiva conversa, trucada inclosa a la seva dona a Xangai. La setmana passada hi estàvem entaulats amb el simpàtic regidor Sisco Rabés quan va comparèixer un altre pelegrí solitari, després sabríem que de 81 anys, traginant una motxilla de què penjava una bandereta de barres blanques i negres amb un requadre ple d’erminis d’aquest color. Mira, un bretó, que li vaig fer notar al Sisco, mentre l’estranger demanava un tallat i un tros del sublim pastís de formatge de l’Eva.

No vam tardar gens a posar-nos a parlar-hi, en francès. Per sentit de l’hospitalitat però admeto que també per tafaneria. Resumint: el caminant es deia Didier, jubilat de la indústria del formigó, s’adreçava en efecte a Compostel·la, baixant des de Perpinyà, on havia deixat el cotxe a casa d’uns parents, havent dormit les nits anteriors a Tàrrega i al Palau d’Anglesola, mentre que les pròximes tenia previst de fer-ho a Lleida i Fraga: a la seva edat, millor trajectes curts. El vam informar sobre els principals atractius turístics lleidatans. Ell ens va dir que vivia a la petita illa de Bréhart, de només 3 km2 i uns 400 veïns, si bé multiplicats a l’estiu, la més septentrional de la Bretanya, a 10 minuts en barca de la costa, en què impera la calma i el temps s’alenteix, els vehicles a motor hi estan prohibits i el clima suau per l’influx del corrent del Golf hi propicia la presència d’un centenar llarg d’aus diverses i d’espècies botàniques pròpies de latituds més càlides, fins al punt de fer-la mereixedora del títol de “l’illa de les flors”, com ara hortènsies, mimoses, camèlies o agapants, això últim unes plantes herbàcies originàries de Sudàfrica conegudes també com a “flors de l’amor”.

Ens n’acomiadàvem lamentant que no hagués passat pel poble diumenge vinent, primer de juny, perquè hauria coincidit amb l’animada fira Verd-lloc, amb tot de parades de productes i demostracions d’alimentació saludable.