Influències, intel·ligències
El col·legi Claver ha cedit a l’Institut d’Estudis Ilerdencs el fons fotogràfic de Manuel Herrera i Ges un total de 10.294 imatges d’escenes quotidianes i esdeveniments socials a Lleida, obtingudes entre 1906 i 1936 emprant la tècnica innovadora a l’època de les plaques estereoscòpiques, per part d’aquell advocat, periodista, pintor i fotògraf amateur, membre del Centre Excursionista Lleidatà i fundador del mateix IEI poc després de la guerra, a part d’un dels autors que més hauran influït en l’obra literària d’un servidor de vostès, al costat de Josep Vallverdú, J. M. Espinàs i Josep Estadella, com a mínim si donem per bona la meva fitxa a la Viquipèdia, que no sé pas qui la deu haver escrit, encara que gràcies per la feina, perquè encara que imprecisa en el capítol biogràfic i incompleta en el bibliogràfic, suposo que més val això que res.
Tret d’algun article al butlletí de l’esmentat centre excursionista o potser també a la revista Ilerda, no soc conscient d’haver llegit gaire el senyor Herrera, en tot cas no tant com perquè pugui ser tingut com una gran influència en la meva discreta producció, com tampoc –si bé una mica més–, el poeta Estadella. Succeeix, però, que tots dos prohoms signen les dues cites prèvies al text de La ciutat de l’oblit, el llibre pel qual vull creure que seré mínimament recordat el dia que falti, almenys una temporadeta. M’imagino que el redactor viquipedista devia veure la doble referència a la tercera pàgina del volum i ja no va passar d’allí, negligint les més de mil restants, decisió prudent que no em veig amb cor de recriminar-li.
D’Espinàs i sobretot de Vallverdú sí que me’n considero seguidor o deixeble, i m’enorgulleix la glossa que de mi feia el segon en 1986, reproduïda a la referida enciclopèdia digital, malgrat alguna exageració evident, com quan em titlla de “servidor de la pàtria sense qualificatius”. Mai tant! Potser sí que de més jove, tot això. També trobo hiperbòlic el que afirma sobre la meva modesta persona el ChatGPT, una autèntica sorpresa en consultar-ho per primer cop no fa gaire: “figura destacada de la cultura i la política catalana, amb una trajectòria marcada pel seu compromís amb la seva terra i la seva llengua”. Coi, si sona a semblança per demanar la Creu de Sant Jordi! Ben pensat, potser sí que no és tan ximple com diuen, la intel·ligència artificial.
