Suècia, Andorra, Arbeca...

A la segona de les tres narracions incloses al llibre Pàl·lid cavall, pàl·lid genet, de l’escriptora nord-americana Katherine Anne Porter (1890-1980), una família de grangers texans contracta un suec taciturn i misteriós, amb un turbulent passat que ignoren i que descobriran quan apareix algú buscant-lo. Un suec que es feia el suec, vaja, si se’m permet una expressió col·loquial no gaire correcta en la llengua de Fabra.

Això de fer-se el suec podria ser considerat un calc del castellà, com tants d’altres que hem de llegir i sobretot escoltar els darrers temps, no només en converses informals, sinó també i cada vegada més als mitjans de comunicació catalans. Potser ja no ve d’un, de barbarisme inserit a la nostra parla quotidiana, i no cal que ens posem tan tiquismiquis, si em disculpen una altra importació lèxica, que en dreta llei filològica hauria de ser primmirat, llepafils, perepunyetes o el més acadèmic purista.

Possibles equivalents semàntics de la referida locució admesos pel diccionari: fer-se el sord, fer-se el desentès, fer el dissimulat, fer el beneit, fer l’orni, fer com si sentís ploure, fer com aquell qui res, fer orelles de marxant, fer el met o bé el paper del met, fer com qui no ha filat avui, fugir de fam i de feina... També, tornant a les adscripcions geogràfiques, fer-se l’andorrà, igual que podríem arribar a dir fer-se l’arbequí, tenint en compte que el significat de la frase popular “Sembla que vinguis d’Arbeca” estaria relacionada, segons la tesi historicista sens dubte més convenient al bon nom dels veïns de la vila garriguenca, a la indecisió mostrada pels senyors del castell local a l’hora de prendre partit per un bàndol o per l’altre durant el conflicte de la Generalitat contra Joan II. Si fa no fa el mateix sentit que “venir de l’hort” o “baixar de la vall d’Aran”. Per tant, fer-se l’hortolà o fer-se l’aranès.

Ara bé, aquest modisme tan curiós no té res a veure amb Suècia, sinó que vindria de soccus, esclop en llatí, en castellà zueco, per simple mimetisme fonètic. I resulta que la família que s’haurien estat fent els suecs són els Trump. Amb motiu de la Primera Guerra Mundial, l’immigrant alemany que era el padrí de l’actual president va ocultar el seu origen rere una pretesa procedència escandinava, falsedat que els descendents, inclòs el nét Donald, van mantenir fins als anys noranta.