Llàgrimes i saliva

Cuina emocional, resa el subtítol del llibre, titulat simplement Malena, signat per Josep M. Castaño, Xixo en confiança, i editat per Pagès amb tota la categoria marca de la casa. Emocional i també emotiva, per les tràgiques circumstàncies que converteixen el volum en un sentit homenatge pòstum al fill mort d’accident de trànsit el passat febrer, amb només 23 anys, mentre aquest extraordinari compendi de saviesa gastronòmica que d’alguna manera el fa immortal encara es coïa.

Pere Martí Castaño Ruiz, tota una vida i una prometedora carrera professional truncades per l’arbitrària ruleta del destí, tal com fan notar als seus pròlegs de luxe dos mestres dels fogons tan acreditats com Joan Roca i Juan Mari Arzak. El gironí subratllant el talent, la sensibilitat, la passió, el respecte pel producte i el compromís amb l’excel·lència del malaguanyat xef que somriu pletòric a la primera de les espectaculars fotografies aplegades, així com la complicitat amb el seu progenitor i mentor que es desprèn de cadascuna de les pàgines següents en referència al valor donat a la tradició, però sense negligir una clara voluntat innovadora. Quant al basc, que ho rubrica colze a colze amb la seva pròpia filla, amiga també de la família titular del prestigiós restaurant del carrer Roques Blanques del poble de Gimenells, afirma amb coneixement de causa que el jove Pere “va ser un cuiner amb ànima, dels que entenen que la cuina no és només tècnica, sinó emoció”. Una emotivitat que, tenint en compte aquest inesperat inici, porta el lector, sobretot si ha tingut descendència, a reprimir unes quantes llàgrimes abans de començar a salivar amb el contingut del suggestiu receptari desplegat a les pàgines següents.

Encara un altre capítol introductori, però, previ a l’entrada en matèria: una història mig novel·lada i força ben escrita de l’epopeia del Malena, a càrrec de Gemma Ruiz Gatius, des de l’obertura al barri de la Bordeta o el pas pels Camps Elisis fins a la seva actual reencarnació en un singular espai situat a vint quilòmetres de Lleida. I tot seguit, la teca: mig centenar de receptes que combinen sofisticada modernitat i reivindicativa recuperació d’unes arrels oportunament revisades, des de la primera (aperitiu d’arbequina arrebossada amb gelatina d’oliva i pa ratllat) fins a l’última (una interpretació personal de les típiques orelletes).