SEGRE

Creado:

Actualizado:

Entre tots els dirigents de partits catalans, Sílvia Orriols va ser l’única a negar-se a recomanar un llibre per Sant Jordi (i mira que alguns simpatitzants seus de per aquí a Ponent n’acabaven de traure). No puc dir que em sorprengués, perquè no la veig de llegir gaire, que no sigui a les xarxes, però mil tuits no convaliden ni cinc pàgines de lletra impresa. És clar que per això pensa com pensa i diu el que diu. En principi, a més lectura més cultura, més tolerància, més coneixement del món i de la història. Una ment més oberta. Que no és el cas, ni de lluny.

Però jo n’he trobat un que igual li faria el pes, a la nostra heroïna que es creu una nova Joana d’Arc però a mi em recorda més Joana I de Castella, que no hi era tota. Publicat en 1889, reflecteix bastant l’època mental en què viu la dama gòtica, o més bé romànica, tot i que estic convençut que en el fons preferiria remuntar-se a l’edat mitjana, al temps de les croades i la Reconquesta. Es tracta de la novel·la L’hereu Noradell, de Carles Bosch de la Trinxeria, recuperada per Barcino amb edició i preàmbul de Josep Camps, erudit veí de Miralcamp. Diversos elements argumentals i certes frases crec que complaurien la retrògrada i xenòfoba ripollesa. Ja al pròleg se’ns hi adverteix contra una “terrabastada de nous alarbs”, és a dir àrabs, que “acabi amb la nostra civilisació”. El lèxic original, prefabrià, respectat per l’editor, afegeix un punt d’anacronisme estilístic, en la línia discursiva de la mateixa Sílvia. Terratinent catalanista conservador, l’autor rebutja els canvis: “La fe dels nostres avis, tan arrelada a la gent del camp, minva cada dia. Un vent d’igualtat bufa per tot arreu. Les noves doctrines apartades de la Creu del Gòlgota ens porten Déu sap on”. A sobre, el protagonista, un hisendat empordanès, és elegit parlamentari a Madrid i un cop allà es deixa “absorbir” per “l’amabilitat, la finura, aquell parlar atractiu, superficial, pel qual la llengua castellana sembla feta exprés”, fins al punt d’oblidar el seu ideari i trair la confiança dels electors, confirmant la negativa orriolista a concórrer als comicis estatals: “¿Què hi anem a fer los diputats independents catalans a les Corts de Madrid? Res no hi podem obtenir”. D’altra banda, una obra notable, que goso prescriure als lectors de bon gust, encara que no tinguin intenció de votar la Santa Aliança.

tracking