Felins i altres delícies
A La cuina catalana de fa 700 anys, Josep Lladonosa recull una recepta de gat rostit. Consti que qui va ser xef de restaurants barcelonins com el Set Portes o Les Quatre Barres inclou aquest plat una mica a contracor, per exigències del guió, tractant-se d’un tractat que tracta de gastronomia medieval, quan guisar felins no devia ser tan insòlit, sobretot en situacions extremes de guerra o misèria, tan freqüents a l’època. D’entrada, l’autor matisa que gats salvatges, no pas animalons domèstics. Per si de cas, i aquí no val allò d’excusatio non petita, accusatio manifesta, el d’Alguaire aclareix que ell no n’ha cuinat mai i que espera que el lector tampoc no ho faci. I en el supòsit que a algun foodie particularment curiós, intrèpid o obert a noves experiències palatals li’n sobrevingui la temptació, avisa que convé descartar el capet del moix, perquè era creença estesa que qui n’endrapa el cervell pot perdre el seny, si fa no fa com dormir sota una figuera, que si no acabes parant boig com a mínim pateixes malsons.
Jo tampoc no he ingerit carn de mixeta, almenys que en sigui conscient, perquè amb tants exotismes culinaris com s’han posat de moda a casa nostra els darrers temps mai no es pot dir “d’aquest gat no en menjaré”. Però rodant pel món sí que he tastat insectes torrats, truita d’ous d’estruç, pernil de camell o bistecs de gasela i de cocodril, que per cert té gust de pollastre. Fa poc llegia al diari que a Corea del Sud (a la del Nord no es poden permetre tants escrúpols) prohibiran comercialitzar carn canina per al consum humà. Notícia tranquil·litzadora, ara que aquí a Lleida obren un gran bufet coreà. Tampoc no compto haver-ne engolit, potser en el fons previngut per la locució col·loquial “ser més dolent que la carn de gos”.
Un devot de les hamburgueses, que coneixent el personatge m’imagino de búfal, com és Donald Trump, feia córrer un parell d’anys enrere que la colònia d’haitians a Springfield (Ohio) devoraven les mascotes del veïnat. Aquestes setmanes també asseguren a les xarxes que ho fan a Ceuta els immigrants “lladres i violadors”, en paraules d’una ripollesa que sembla alimentar-se de rodanxes crues de serp. I ja és prou que no hagi afegit “caníbals”. A propòsit, diuen que la carn humana té un sabor entremig de la vedella i del porc, ideal doncs per, ben trinxada i rostida, farcir els canelons.
