SEGRE
Darrera classe d’alemany

Darrera classe d’alemanySEGRE

Creado:

Actualizado:

Tardor del 1978. Un noi s’acosta a una llibreria del carrer Bretón de los Herreros al barri de Gràcia de Barcelona. Els pocs diners que rep de la setmanada se’ls gasta en la compra de llibres.

Aquesta vegada es fixa en un que li crida l’atenció: en la part alta de la portada es veuen unes barques, després es veu com els llums del capvespre es van diluint a l’aigua fins a un blau obscur. A la part de dalt hi ha escrit: “Hermann Hesse. El último verano de Klingsor.” El noi entra, el compra i el llegeix.

26 de maig del 2022. Són les 20.30 i estem a l’EOI de Lleida. L’Albert, l’Aleix, l’Anna, l’Ares, la Clara i la Cata fan les darreres preguntes al professor.

Han estat preparant l’examen de certificació B1 de la propera setmana. Per desgràcia, la Vanesa, en el darrer moment, ha hagut de deixar el curs. És el darrer dia de classe del curs i també d’aquest professor que es jubila enguany.

El professor els comenta que per acabar el curs i la seva vida com a professor d’alemany ho farà amb una cançó. Abans, però, els demana que es fixin en la samarreta que porta, on hi ha escrit: “Man muss das Unmögliche versuchen, um das Mögliche zu erreichen” Hermann Hesse (S’ha d’intentar fer l’impossible per aconseguir el possible). I el professor els diu: us recomano que a la vida intenteu tenir aquesta idea ben present i l’apliqueu davant les dificultats.

A mi, que sempre suspenia l’anglès i llatí i que tothom em deia que era un negat absolut per les llengües, he acabat exercint com a professor d’alemany durant 35 anys. Fins i tot el Goethe Institut em va donar una medalla pel foment de la llengua i cultura alemanya. En la cançó que us poso de la cantant pop alemanya Nena hi ha un missatge que correspon molt bé a això que us explico: l’impossible pot ser possible.

La cançó es diu els miracles succeeixen. Nena canta en directe i el públic canta la tornada de la cançó amb entusiasme: els miracles succeeixen, jo els he vist, jo hi era. La cançó agrada.

Els alumnes recullen les coses i s’acomiaden del professor. I jo, mentre recullo les meves coses amb el cap cot i emocionat, escolto una de les alumnes que diu a l’altra: “La veritat és que ens ha transmès la passió per l’alemany...” I jo penso: els miracles succeeixen, els he vist, jo hi soc!

tracking