SEGRE

Creado:

Actualizado:

Joan Salvat-Papasseit m’ha estat des de sempre un poeta que em causa atracció i rebuig alhora. Potser perquè no va tenir temps de desenvolupar i arribar a fixar una sola veu, un sol to, que li fos característic i que aprecio en els millors poetes. Ell va ser-ne un dels més grans que han escrit en llengua catalana, i això que va morir amb tan sols 30 anys, de tuberculosi, el 1924. O sigui que ara en celebrem el centenari de la mort. 

Un altre motiu pel qual de vegades em costa atansar-me a la seva poesia no té res a veure amb ell ni amb el que va escriure, són simplement manies personals. Sempre l’he sentit relacionat amb els altres poetes “malaguanyats”, això és, traspassats prematurament, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres. El primer als 24 anys el 1938 (24, sí, i ja havia escrit aquesta joia que és Imitació del foc) i el segon als 32 el 1942 (havent escrit també alguns dels poemes més memorables de la nostra literatura). Tres talents purs tan diferents i relligats en el temps per la fatalitat de les seves vides. I, en aquest triumvirat, Torres sembla que hagi estat el més negligit, potser per raons que tenen poc a veure amb la literatura, ell que em sembla el millor dels tres. Però, esclar, Papasseit, a banda de les seves incursions amb els ismes i les avantguardes, tan pròpies de la seva època, també va saber penetrar en l’ànima, en la veritat, humanes a través de les superfícies. És en efecte un observador nat de la realitat, de la quotidianitat, i amb una prodigiosa virtut per manipular la llengua i fer-li pintar amb detall i tanta música invisible els cossos, les formes, la manera en què estem en el món i el sentim.

Jordi Virallonga és el curador d’una antologia bilingüe de poesia i prosa de l’escriptor barceloní per a Cátedra, a la prestigiosa i referencial Letras Hispánicas. Fent autocrítica, diré que a la literatura catalana li manquen col·leccions d’aquesta índole. Una identitat cultural comença per creure, en forma de diners i de difusió, en la teva pròpia plèiade dels noms que ens precedeixen. I comença també per iniciatives com la de Virallonga, donant a conèixer als lectors espanyols la magnitud històrica d’aquest poeta natural, franc, íntim, comprensiu, ple de vida i amb ganes de viure, com el qualifica en el pròleg imprescindible d’aquest llibre imprescindible.

tracking