Felicitat

Ja sabem que el Nadal és el temps de la infància per excel·lència. Però, deu ser perquè aleshores encara tenim les il·lusions i les esperances intactes? Perquè encara guardem la innocència, una expectativa ardent que a poc a poc es desperta però que es resisteix a aombrar-se? O deu ser perquè la màgia existeix tan sols fora de l’experiència i la raó?

El Nadal és el temps de la infantesa potser per cap dels motius anteriors, ja que, per exemple, quan t’acostes a la vellesa, quan la trepitges i fins i tot la travesses, ves a saber fins on, la màgia de vegades sembla retornar, potser perquè la realitat en si mateixa, sovint dura i angulosa com un diamant, es fa, de tan curta, insuportable, i requerim de la imaginació, o de la fe, o de l’anhel, o de la nostàlgia del futur, un bri de llum que entri per l’escletxa de la porta tancada. A fora, si ho vols de veres, sempre hi tindràs un demà per a l’avui, per a l’ara.

Per aquests fonaments que sols poden obsequiar-te les esperances és que el Nadal pertany sobretot a l’imperi dels pocs anys, o dels molts. Els adults d’entremig mirem cap avall, o cap amunt, i som afortunats si tant aquests dies com la resta de dies i de nits podem tocar les presències i perpetuar en les hores alguna manifestació de l’amor, que suposo que és, al capdavall, la llavor del Nadal. Com ho són les tradicions, ni que siguin d’arrels catòliques en un país suposadament laic. En l’adultesa, quan tractes de fit a fit el pes de les coses que han estat, i que ja no, les que són i les que encara poden ser, les que mai seran, has de bregar amb certs buits, amb cadires buides, amb records que no engalanen res; simplement s’enfonsen en tu per sostenir-te en un món balancejant.

Per què ens feien esperar tant de petits als Reixos? No té cap sentir rebre els regals el darrer dia de les festes, torturar-nos lleument amb una promesa embolicada que llisca per les aigües d’un riu de paper de plata. En això, el nou Nadal, amb els pares Noel i el tió de la Nit de Nadal ben farcit, no només de llaminadures fugaces, ha millorat prou.

El nen que tenim dins encara vol el mateix. Ho vol donar i rebre tot. Ho vol tot. I ho vol ara. Perquè amb la felicitat no s’escatima. Ni una engruna. I has de tenir el valor d’empassar-te-la sencera.

Bon Nadal, nàufrags del temps.