Lideratge econòmic

A finals d’aquest any haurem viscut un quart del segle XXI i el balanç econòmic mundial no és positiu. No hem après algunes lliçons fonamentals del segle XX. En poc temps hem viscut dues grans crisis econòmiques: la financera-immobiliària del 2008 i la pandèmia del 2020, a més de tots els conflictes bèl·lics.

A pesar d’aquesta incertesa, l’economia va seguint el seu curs i a Lleida els seus indicadors són positius. La setmana passada les dues Cambres de Comerç del territori, la de Lleida i la de Tàrrega, van presentar la Memòria Econòmica del 2024. Aquest estudi ens indica que la nostra economia s’alça per sobre de la mitjana catalana, un 4,5% interanual, mig punt per sobre que a la resta del país. Lleida és la demarcació amb el creixement més elevat i trenca amb els dos anys anteriors, on era l’àrea geogràfica que menys ho feia. L’economia s’ha vist impulsada per l’augment de l’ocupació, el dinamisme de la indústria i l’expansió del sector serveis. Les exportacions de béns creixen un 9,4%, la taxa més elevada al conjunt del país, impulsat pel sector agroalimentari. El turisme assoleix màxims i és l’únic lloc on el nombre de viatgers nacionals creix. Per aquest 2025 s’espera que l’economia de Lleida continuï en aquesta línia. La bona evolució del mercat laboral, la baixada dels tipus d’interès i la inflació, i el dinamisme del consum són indicadors que demostren que els resultats poden continuar en ascens. En canvi, la política aranzelària dels EUA, la incertesa econòmica i les tensions i conflictes geopolítics poden tenir un impacte negatiu sobre les exportacions i el preu del petroli. Aquests resultats demostren els efectes de l’activitat que fan les Cambres com a líders del lobby empresarial i econòmic local. Anys enrere advertíem de la competència d’altres territoris (la Franja, Madrid o Barcelona) per captar empreses lleidatanes a fi que puguin tenir un millor ecosistema (oferint espai per créixer i millors infraestructures, agilitat burocràtica i retenció de talent). Actualment, sembla que això s’ha aturat, però, així i tot, encara no n’hi ha prou. Lleida ha d’aconseguir acabar tot allò que té projectat. Cal un nou espai firal, més superfície industrial i tenir infraestructures necessàries per a posicionar-nos millor. No és moment d’aturar-nos!