El motor de la restauració
Catalunya ha estat reconeguda aquest 2025 com a Regió Mundial de la Gastronomia, convertint-se en la primera regió europea a rebre aquest distintiu. Ens han reconegut el fet de tenir una gastronomia innovadora, sostenible i arrelada al territori.
El país compta amb una oferta de qualitat, tenim 62 estrelles Michelin, que són el 21% del total espanyol. Aquesta excel·lència culinària, a més de ser un símbol cultural, té un important impacte econòmic i social. Els restaurants són una peça clau dins del nostre sistema productiu: generen llocs de treball, atrauen turisme, impulsen la innovació i contribueixen al desenvolupament. Quan faig la DAFO de la restauració, observo que les seves debilitats són liderades per la fragmentació empresarial i el predomini de microempreses amb menor capacitat d’inversió i innovació. També és crítica l’escassetat de talent, i pateixen una creixent càrrega reguladora i fiscal. A més, tenen dificultats en la transformació digital i en la gestió de residus. Analitzo que en les amenaces hi ha un increment dels costos (l’energia, les matèries primeres, els salaris i els lloguers). D’altra banda, els canvis en els hàbits de consum, amb una menor freqüència a menjar fora i una major demanda a domicili, obliguen a repensar molts models de negoci. També hi ha la pressió de les grans cadenes globals, que comporta una pèrdua d’identitat gastronòmica i cultural. A tot això se li suma un context d’incertesa econòmica que afecta negativament el consum i el turisme. En les fortaleses hi veig la capacitat d’adaptació del sector i el seu arrelament al territori, i també la qualitat i la diversitat de l’oferta. I finalment, posats a les oportunitats, hi ha la demanda d’una alimentació saludable i la digitalització dels processos (gestió de reserves, presència en línia o ús de dades per optimitzar l’activitat).
Així doncs, el reconeixement internacional de la gastronomia catalana ha de ser una oportunitat per fer créixer el sector i posar-lo en el centre del seu model econòmic i social. Si el sector sap aprofitar aquesta situació i aposta per temes com la formació, la professionalització, la digitalització, la qualitat o la sostenibilitat, podrà generar més valor. En definitiva, auguro que la gastronomia catalana pot ser molt més que una experiència; pot ser un motor de futur.
