Caixa o fe

Passada una setmana de la visita del Sant Pare a la Sagrada Família, amb la benedicció de la torre de Jesucrist, s’ha convertit en un símbol universal de fe i bellesa. No deixa de ser un gest on molts hem llegit la culminació espiritual del somni de Gaudí. A partir d’ara, què serà la basílica? Una imatge amb forta càrrega simbòlica per al món cristià contemporani o bé una excusa per atreure molts més turistes a Barcelona.

Antoni Gaudí, arquitecte genial i home de profunda fe, va concebre el temple com una gran obra de lloança a Déu, una arquitectura pensada com a pregària i com a anunci viu de l’Evangeli. La recent presència del pontífex subratlla la dimensió religiosa de l’oratori, sovint eclipsada per la seva grandesa arquitectònica. Els milions de visitants que la visiten anualment hi admiren la seva bellesa, però el gest papal ens recorda amb claredat de què es tracta. És un espai consagrat a Déu. La Sagrada Família no és únicament una obra mestra de l’arquitectura universal. És també el testimoni visible d’una fe que es fa cultura, art i esperança. Gaudí va entendre que la bellesa pot ser un camí cap a Déu i que els grans temples, més enllà de la seva funció litúrgica, tenen la missió de parlar al cor de les persones. A Catalunya, amb les dades en mà, l’amplitud del sentiment religiós baixa generació rere generació, del 74% en els majors de setanta-cinc anys al 44% en menors de vint-i-cinc anys (Islam inclòs), i només un terç dels que es diuen catòlics es declara practicant. Nou de cada deu alumnes de batxillerat refusen la classe de religió, nou de cada deu matrimonis són pel civil, i si miren les esqueles veurem on celebrem els funerals. Però, ara bé, Barcelona presumeix del temple més alt del cristianisme, amb els 172,5 metres de la torre que ha beneït Lleó XIV. El debat actual serà si la magnificència gaudiniana serà capaç d’atreure més conversions o bé més caixa a les taquilles del temple.

Després de més d’un segle d’obres, la recent visita del Sant Pare i la benedicció de la Torre veurem com tot això ajuda a redescobrir la joia de creure. Per tant, el missatge de l’obra ha de continuar viu i cal que interpel·li a creients i no-creients a convidar-los a viure amb més fidelitat l’Evangeli. Hem de donar testimoni de Crist amb humilitat i confiança.