Foc

Mentre escric això, sento l’atordidor espetec dels helicòpters que pretenen remullar, abans que la posta del sol els ho impedeixi, el perímetre del foc amb què l’estiu i la sequera obsequien cada any aquest poble. A casa, hem passat la nit tement l’imparable avenç de les flames muntanya avall i al mateix temps admirant la bellesa de l’espectacle infernal que ofereix un foc empès per la tramuntana com és aquest. A primera hora del matí ens hem quedat sense llum i internet i fins al migdia no hem recuperat el contacte amb la resta de la humanitat, que, amb molt bones intencions, ens demanava unes explicacions de què no disposàvem els directament afectats. No em diguin que no és irònic que estiguin més informats del que passa els espectadors que no pas els protagonistes. Però, vaja, hi ha informacions i informacions. I no em refereixo a l’habitual querella entre mitjans formals i informals, sinó a l’espectacularització de la informació, que s’ha imposat arreu i que necessita titulars impactants i testimonis punyents de les víctimes declarades del dissortat assumpte. M’he hagut d’escarrassar amb els amics i parents perquè no es creien que a Portbou no ens havien confinat als nostres domicilis (ho diu TV3, deien), que, malgrat que les flames van atansar-se molt, el fum mai no va afectar-nos perquè el vent se l’enduia cap a Colera i que en aquell moment en què parlàvem, jo estava assegut a la platja gran, assistint a uns exercicis, espectaculars, de càrrega d’aigua de mar desenvolupada pels helicòpters dels bombers davant dels nostres nassos al bell mig de la badia. I si no hagués estat pel que és, els puc assegurar que la gent hem passat l’estona ben entretinguts. Tant que per un instant hem oblidat els problemes de subministrament d’aigua potable que patim fa una setmana, perquè la sequera que ens ha buidat el pantà i el mal estat d’uns filtres als pous alternatius fan que l’aigua surti tèrbola i tingui un gust de sal insuportable. En Gael, l’alcalde acabat d’estrenar, en poc més d’un mes ja ha hagut de fer front a tres crisis considerables i ja ha hagut de sentir les primeres crítiques a la seva gestió. I el que és pitjor, servidor badant-badant amb els helicòpters, m’he cremat com un puto guiri!