Un got d’aigua clara

Que tristes són les persones que deixen de celebrar l’aniversari a partir dels seixanta anys. Seixanta anys! Ara mateix firmaria seguir tenint-los els propers cinquanta anys! L’èxit consisteix a no necessitar- lo, i la felicitat també. És bo ser feliç si es tenen bones raons per ser-ne, i és bo ser infeliç si –i només si– es tenen bones raons per ser-ne. No se’n tenen si el motiu de la infelicitat és un desig mal enfocat, que és el que passa quan no identifiquem bé el que obtindríem si el satisféssim. No n’hi ha prou amb saber què som; hem de saber també què està en la nostra naturalesa poder arribar a ser. El capitalisme no només fa mal als pobres; també en fa als rics perquè els acostuma a voler coses que no haurien de voler. Quan veiem una casa meravellosa en una agència immobiliària imaginem com de feliços hi viuríem, però de seguida ens adonem que ja ho som i pensem que l’art té entre les seves funcions descobrir-te, a través del desig, el que ja tens. La paradoxa és la passió del pensament. La forma imperfecta reflecteix millor que cap altra la perfecció de la creació. Parlem molt amb nosaltres mateixos però no ens escoltem. Els vells actors que han repetit moltes vegades el mateix espectacle sempre temen trobar-se les butaques buides quan s’encenen els llums d’una nova funció. Quan la gent no té res a dir, no hi ha qui la faci callar. La vida val tant la pena que tots firmaríem aquest epitafi: “M’és igual qui ets. M’agradaria ser tu. Algú que llegeix la làpida d’un mort.” És important que quan escriguem aquestes paraules puguem dir a favor nostre que mai ens vam referir a nosaltres mateixos en tercera persona. La tarda són preguntes essencials. Morim ahir i ressuscitem avui. L’eternitat només té present. Mentre intentem donar sentit al temps que matem i ens mata, la mar pronuncia la nostra infantesa a cada onada, i els rius flueixen eucarísticament, i en un tros de pa sobre la taula tota la matèria de l’univers s’hi commou. La persona que ha oblidat els macarrons de la seva mare ja no té remei. Mentre li quedi aquesta lleialtat a l’origen i al plaer es podrà salvar. Ens falta tot si ens falta la llengua que ens va ensenyar la mare, un got d’aigua clara.