Treballar menys per viure millor

L’1 de maig del 1886 començava una vaga a Chicago reivindicant la jornada laboral de 8 hores que va acabar amb l’execució de quatre anarquistes i el suïcidi d’un cinquè, tots condemnats a mort, a més de nombroses detencions i acomiadaments de treballadors. Malgrat la dura repressió, però, la revolta dels treballadors, la majoria immigrants, va assolir l’objectiu, i les patronals dels Estats Units van començar a acceptar la reducció de la jornada laboral a les vuit hores.

A casa nostra, també va ser una vaga, la de la Canadenca, amb l’anarquista lleidatà Salvador Seguí com un dels protagonistes, la que duria a la consecució de la jornada laboral de 8 hores al 1919, també malgrat la repressió del moviment obrer i la negativa inicial de la patronal a acceptar un canvi que era imparable.

Més d’un segle després, en aquest 1 de maig tornem a parlar de la jornada laboral. Als anys vuitanta la lluita sindical ja va aconseguir una altra reducció d’hores de treball. Com sempre, la patronal s’hi oposava, augurant un desastre econòmic si es prenia aquesta mesura.

Però com al segle XIX als Estats Units i al primer terç del segle XX a Espanya, la reducció del 1983 no va portar a cap desastre. Al contrari. Va suposar una major justícia en la distribució de la riquesa, va permetre un major benestar social de la majoria treballadora, i va ser també positiu per a les empreses, perquè va impulsar el consum i esperonar la modernització empresarial.

Per això, aquest 1 de maig tornem a reivindicar la reducció de la jornada laboral. Perquè amb tots els avenços tecnològics i de productivitat que tenim al nostre abast no s’entén que hàgim de seguir amb jornades laborals del segle XX (i en alguns casos, gairebé que del segle XIX, que s’han d’acumular hores i feines per completar un salari que permeti fer front a uns costos d’habitatge i de béns bàsics que no paren de pujar de preu!).

Perquè la reducció de la jornada laboral és una mesura de justícia i distribució de la riquesa i el benestar. Perquè contribueix a una societat millor organitzada i més sana, amb més temps per a les cures, la formació, el gaudi, el descans...

Perquè la reducció de la jornada laboral és possible. De forma progressiva, amb ajuts als sectors que puguin trobar-hi més dificultats, amb exigència als qui no compleixen les normes laborals de control del temps de treball.

Com en altres ocasions de la història, veiem que ara també la patronal, i els partits polítics que defensen els seus interessos, s’oposen a aquest canvi que toca privilegis repartint temps, que és or! Com en altres moments de la història, però, està en mans dels treballadors i treballadores que aquesta reivindicació que és de justícia sigui imparable.

Que passeu un feliç i reivindicatiu dia dels treballadors i treballadores!