Per la municipalització de l’Aula de Teatre

Fa poc més d’un any, sortíem emocionades de la Sala 2 del Teatre de l’Escorxador. Havíem vist “Tu”, l’obra de teatre que havien ideat i interpretat els nostres fills i filles, amb el guiatge de la Consol, sobre com se senten els adolescents i joves, els problemes que afronten i la incomprensió del món adult. Els joves de l’Aula de Teatre es refereixen a aquest espai com a “casa”, “família”, “llibertat” o “calma”, la qual no troben molts cops fora de l’Aula, un espai igualitari com pocs a la ciutat.

Fa uns dies el govern del PSC, amb els vots de Junts, va aprovar un nou contracte per gestionar l’Aula de Teatre i els tallers monogràfics de l’Escola d’Art Municipal (EAM) Leandre Cristòfol. Aquest és un mal contracte, perquè no millora el servei públic que es presta a l’Aula ni als tallers artístics, no dignifica els i les professionals que hi treballen, ni millora el benestar de l’alumnat ni del professorat.

En primer lloc, creiem que la municipalització de l’Aula és la millor opció per garantir la qualitat i la igualtat entre les diferents escoles artístiques municipals. Si de veritat l’Aula és un servei essencial i es vol que Lleida segueixi sent referent en formació en arts escèniques, ara és el moment de situar l’Aula de Teatre de Lleida, de manera real i efectiva, al mateix nivell que l’Escola de Música i Conservatori Municipal i que l’EAM Leandre Cristòfol, municipalitzada fa anys. En segon lloc, en un sol contracte s’agrupa la gestió de l’Aula i els tallers monogràfics de l’EAM, o el que és el mateix: la regidoria d’Educació passarà de gestionar 2 contractes en un total de 12 lots amb 11 professionals i una associació, a 1 de sol amb una sola empresa. Té sentit que una sola entitat gestioni coses tan dispars com la formació reglada i no reglada de l’Aula i els tallers monogràfics de l’EAM, fonamentalment adreçats a adults? No, a no ser que es busqui que ho gestioni una altra empresa (i sembla ser que per aquí van les coses).

En tercer lloc, el nou contracte parteix d’una premissa errònia: tractar l’educació pública, un dels pilars de l’estat del benestar, com a negoci, en lloc d’inversió social per a la ciutat. Respecte a la licitació anterior, hi ha suposadament una millora: un increment de 45.000 €. Però aquest import és justament el que costa assumir el personal dels tallers de l’EAM que fins ara no assumien. Hi ha moltes altres despeses –i hi podríem dedicar un article sencer. I per fer quadrar les despeses del contracte, inflen els ingressos un 33% respecte als ingressos reals del curs anterior. A més, pretenen que tots els ingressos de l’activitat que l’Associació Aula de Teatre fa fora de l’espai de l’Aula formin part del contracte. Amb quantes empreses que liciten a l’Ajuntament s’atrevirien a fer-ho? Algú s’imagina que, a les grans constructores, els demanessin que declaressin tota l’activitat que fan fora d’un contracte com a part del contracte i que haguessin de pagar un 1,4% dels seus ingressos a l’Ajuntament? Nosaltres, no. Amb tot això, els gestors actuals, que coneixen les xifres reals, decideixen no presentar-s’hi. Pot ser que, amb els números inflats, aconsegueixin enganyar alguna empresa, però tard o d’hora veuran que no els sortiran els números. Al cap i a la fi, si venen l’educació com a negoci, qui guanyi el contracte voldrà fer-ne negoci, no? I això ens porta directament a la precarització de les condicions laborals del professorat.

Per què creiem que l’única solució és la municipalització de l’Aula? Perquè un ajuntament ha de prioritzar l’interès públic, la qualitat i el benestar de l’alumnat, professorat i famílies i això només es pot aconseguir amb una gestió 100% municipal. Per què els tallers monogràfics de l’EAM s’haurien de seguir gestionant directament des de l’Ajuntament? Perquè les despeses de professorat han de garantir els millors professionals per fer-los i això només es pot fer des d’una gestió municipal directa que assumeix el dèficit com a inversió social. Les professionals que treballen a l’Aula han patit molt i, malgrat tot, han estat resilients i han donat el millor de si mateixes per fer créixer l’alumnat. Només podem donar-vos les gràcies i dir-vos que creiem en vosaltres i en la vostra feina. Al govern del PSC li fem un prec: que aturi aquest contracte, ara que pot fer-ho, i que s’assegui a negociar amb l’Aula. Que escolti, que actuï i que repari. Perquè només volem el millor per Lleida i això passa per la municipalització de l’Aula de Teatre.