Municipalitzar els autobusos

Si hi ha un tema que, darrerament, està a l’agenda política, que surt als plens municipals, a les notícies, als debats i tertúlies, als articles... és la mobilitat. La implantació de la Zona de Baixes Emissions (sense consens ni planificació), l’augment desmesurat de les zones d’aparcament regulat –blaves, verdes i vermelles–, la incògnita del Camp d’Esports i el Barris Nord, els carrils bici que comencen i no es connecten entre ells i la situació dels autobusos interurbans.

És sobre aquest darrer tema que us volia parlar, a propòsit del setè número de L’ideal, el periòdic republicà de Lleida, que vam presentar el passat dimecres, 2 de juliol, i que té la mobilitat com a eix central. Des de fa anys, ERC a la Paeria sostenim que municipalitzar els autobusos urbans no és només un canvi de sistema, és una aposta estratègica per redefinir com es mou la ciutat. En un moment en què sentim la pressió climàtica, l’escletxa social i la injustícia territorial, passar la gestió a mans públiques representa una oportunitat per fer de Lleida una ciutat més verda, justa i democràtica. L’actual concessió –que és vigent fins a final del 2025– ha mostrat múltiples deficiències: una xarxa inadaptada en una ciutat que ha crescut molt, retallades horàries per manca de dimensionament del servei com toca, poques freqüències i poc fiables, tarifes rígides –i el debat sobre la gratuïtat que sobrevola la ciutat– i absència de compromís per atendre en tots els serveis les persones amb mobilitat reduïda. Davant d’això, el ple municipal de l’Ajuntament de Lleida va aprovar el passat 29 de març del 2025 una moció –impulsada per Marea Pensionista i amb el suport del Comú i Esquerra– amb l’inequívoc objectiu d’iniciar els tràmits de municipalització del servei.

Aquest moviment arriba mesos després d’un posicionament d’ERC, que ja reclamava en 2022 el principi de la gestió directa. Ara, però, reclamem passos concrets: aprovar un calendari de transició, definir el pressupost necessari (que podria suposar un estalvi), i garantir condicions laborals dels treballadors –que fa massa temps que alerten de la necessitat d’inversions, nova xarxa i dimensionament de ciutat– i fer una mobilitat més equitativa i accessible per a tothom. En segon terme, es tracta de projectar aquesta transformació com una infraestructura urbana integradora: un transport públic obert, proper als barris (inclosos els més perifèrics, polígons i centres sanitaris), que sigui una alternativa real a la dependència del cotxe, redueixi emissions i reforci l’equitat territorial. De tot això en parlen, també, les diferents persones que han col·laborat en aquest darrer número de L’ideal. En parla Alberto Puivecino, expert en mobilitat; en parla el Consell de l’Estudiantat de la UdL, en parla la Clàudia Lara, del Jovent Republicà; i en parlen les diferents veus que podem llegir a les diferents pàgines, com la Rosa Castillo, de la FAVLL o el Josep Maria Baiget. I és que Lleida no seria un punt aïllat al mapa, al contrari. Hi ha d’altres ciutats catalanes, ja molt avançades i de dimensions similars a les de Lleida, que han triat aquesta via, la municipalització. Potser el cas més paradigmàtic és el de Tarragona, on el servei d’autobusos sempre ha estat municipal. Aquestes experiències acrediten que un projecte públic no només pot millorar el servei, sinó connectar-lo amb el projecte de ciutat.

Des d’Esquerra reivindiquem que la proposta de Lleida no sigui només simbòlica. Es va fer un pas decisiu el març, però ara cal entomar la feina amb informació pública, calendaris, comissions mixtes i participació ciutadana. Necessitem que enguany s’habilitin grups de treball tècnics, que en el proper exercici es destinin fons a les inversions necessàries, i que al llarg del 2026 s’iniciï la gestió directa. Municipalitzar els autobusos no és una ocurrència d’esquerres: és una resposta estructural a reptes reals de mobilitat, contaminació i cohesió territorial. Volem que la ciutat de Lleida es posi a l’altura del canvi que ja han impulsat ciutats properes. Ara toca confiança, planificació i compromís públic. Comencem per posar les claus dels autobusos en mans de la ciutadania.