Pensar, planificar i construir amb verd

La transformació climàtica no és una predicció futura: ja és aquí. Les onades de calor són més freqüents, més intenses i més llargues. De fet, en els darrers seixanta anys la temperatura mitjana anual de Lleida ha pujat aproximadament 1,3 °C, i les màximes d’estiu ja s’enfilen al mes de juny, essent –aquest últim– des que hi ha dades (1941) on s’han registrat més de 1.800 consultes sobre els efectes de la calor en la salut. Aquestes dades situen la nostra ciutat en la primera línia dels efectes del canvi climàtic al sud d’Europa.

En aquest context, la ciutat ha d’adaptar-se amb urgència, i això vol dir revisar a fons com planifiquem, dissenyem i construïm l’espai públic. No parlem només d’eficiència energètica: parlem de benestar, de salut, de dret a viure dignament a la ciutat tot l’any. Parlem també de la necessitat de repensar aquest POUM que s’ha formulat amb les necessitats i propostes de fa quinze anys.

Des d’Esquerra ho tenim clar: la passarel·la del Liceu Escolar ha de ser coberta amb vegetació, convertint-se així en una infraestructura útil, saludable i climàticament responsable. Aquesta cobertura no és decoració, sinó una solució basada en la natura que redueix la temperatura superficial, millora el confort dels vianants, absorbeix contaminants i contribueix a la biodiversitat urbana.

I aquesta primera proposta no volem que sigui un cas aïllat. Aquesta proposta ha de ser la punta de llança perquè aquesta iniciativa sostenible s’estengui a totes les passarel·les de la ciutat –i, si és tècnicament viable, també els ponts– i s’incorporin elements vegetals en els seus dissenys presents i futurs. No es tracta d’un detall estètic, sinó d’una aposta clara per una ciutat adaptada al canvi climàtic.

A les places, als carrers, als patis escolars, als parcs... La infraestructura urbana ha de deixar enrere el formigó. Ha de començar a respirar. Cada passarel·la pot ser un petit refugi climàtic, un lloc de pas que no ofega sinó que protegeix.

En moments de calor extrema, la ciutat esdevé una trampa tèrmica: l’asfalt crema, l’aire es torna irrespirable i la manca d’ombra converteix qualsevol trajecte en un suplici. Com assenyala Helena Guiu, arquitecta experta en paisatge, sovint hem oblidat que l’urbanisme també pot i ha de ser una eina per cuidar la comunitat. La seva mirada posa el focus en la necessitat d’introduir natura a l’espai públic no com a decorat, sinó com a infraestructura essencial per preparar-nos per l’increment de les temperatures, la falta d’aigua i d’aliments, l’impacte en la salut... i per al canvi climàtic i fer les ciutats habitables, resilients i preparades per al futur. És hora de deixar de dissenyar espais per al trànsit i començar a pensar-los per a les persones i el seu benestar.

Per això insistim que la ciutat no pot continuar pensant només en termes de funcionalitat, sinó també de salut, d’adaptació i de justícia climàtica. Perquè la calor és també desigualtat social i urbana, i les ciutats que pensen amb tothom i per a tothom han de preparar-se per al present i per a un futur i crear aquest mapa, aquesta xarxa de refugis climàtics i repensar des de zero la ciutat que volem, aprofitant el POUM per fer-ho possible, sinó tenim les de perdre.

Des d’Esquerra hem demanat al govern municipal que concreti si preveu aplicar aquest model verd a la passarel·la del Liceu Escolar, i si ho estendrà a altres infraestructures similars. És hora de fer del verd una política estructural, no una excepció puntual.

El futur serà verd o no serà. I la ciutat ha de començar a refugiar-se ara. No podem esperar més.