Protecció judicial del medi ambient

S’ha fet pública recentment una sentència amb data de l’onze de juliol de 2025, del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, que accepta (parcialment) la reclamació d’uns veïns de la Comarca del Limia (Ourense), i d’algunes associacions de consumidors, contra la Xunta de Galícia i la Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil per vulneració dels drets fonamentals a la vida, a la intimitat i inviolabilitat del domicili, vinculats amb el gaudi de l’aigua, i en relació amb el dret a un medi ambient saludable.

Degut a la contaminació i degradació ambiental de l’embassament d’As Conchas, provocats per la inactivitat de les administracions (Xunta i Confederació Hidrogràfica) que, malgrat ser coneixedores de la situació, no han posat cap remei per a evitar la contaminació ambiental. El tribunal condemna les Administracions que, immediatament, prenguin les mesures que siguin necessàries per a garantir el subministrament d’aigua potable neta, segura i lliure de substàncies químiques perjudicials per a la salut, i, això és important, també a pagar una indemnització de mil euros mensuals als reclamants, des de la reclamació inicial, pels danys morals, molèsties, i risc per a la salut, fins a un màxim de trenta mil euros (sis mil en un cas).

Malgrat que la sentència del tribunal de Galícia encara no sigui ferma, no hi ha dubte de la seva importància i transcendència, atès que atorga protecció als drets fonamentals dels ciutadans des de la perspectiva que els drets humans i la protecció del medi ambient són interdependents.

En aquest cas, la reclamació deriva de la degradació de la conca del riu Limia a la província d’Ourense, degut a la concentració de macrogranges a la zona (la sentència parla de 300) i la contaminació de les masses d’aigua per acumulació de nitrats, nitrits i bacteris, fins al punt que a l’embassament d’As Conchas es forma una capa tòxica de cianobacteris (algues), i l’ambient s’inunda d’olors fètides i tòxics, que són perjudicials per a la salut. Per això els demandants reclamen per vulneració dels drets a la vida, i a la intimitat, en relació amb el dret a la protecció de la salut, i també el dret a gaudi d’un medi ambient saludable.

El tribunal, en la seva sentència, comença recordant l’informe Brundtland, de 1987, sobre desenvolupament sostenible, encarregat per l’ONU, passant, seguidament, a considerar els efectes derivats de la Directiva europea 91/676, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació per nitrats, plenament integrada dintre de l’ordenament intern, per acabar esmentant les sentències dels tribunals europeus que han condemnat Espanya per vulneració de les normes sobre protecció del medi ambient.

Finalment, determina la responsabilitat per omissió de les Administracions, en tant que no s’han ocupat de salvaguardar la qualitat de les aigües i han autoritzat l’establiment de macrogranges de gallines i de porcs a la zona sense vetllar per una gestió eficaç dels residus, la qual cosa ha provocat una saturació del terreny amb productes químics i antibiòtics, amb excés de nitrats, perjudicial per a la salut.

Considera que la Confederació Hidrogràfica no ha vetllat prou per a mantenir la qualitat de les aigües, tal com li és imposat per la llei, permetent l’establiment de macrogranges a la zona.

Avui ens podem felicitar per la sentència que ve de Galícia i, mentre la llegim, creure que tot no està perdut en la defensa del medi ambient.