Quan una vorera canvia una vida

Fa unes setmanes, TV3 va donar veu a la Maite(@maite_sobre_rodes a Instagram), una lleidatana que es desplaça en cadira de rodes i que, amb el seu testimoni, ens obliga a mirar-nos al mirall. Quan relata les dificultats de mobilitat que té en el seu dia a dia, com les voreres massa estretes o mal peraltades, passos de vianants amb esglaons, portes difícils d’obrir, edificis públics plens de barreres o activitats com les d’aquest cap de setmana a l’Obert del Centre Històric (que diu que no és obert per a tothom), ens recorda una veritat incòmoda: una ciutat que no és accessible per a tothom no és una ciutat plena.

La Llei 13/2014 d’accessibilitat i el recent Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023) són inequívocs: els ajuntaments han de disposar d’un pla d’accessibilitat dins els terminis fixats i executar-lo abans de vuit anys en municipis de més de 50.000 habitants, com Lleida. Aquest mandat no és una simple formalitat administrativa, sinó la garantia de drets fonamentals per a milers de persones. A la nostra ciutat, gairebé un 30 % de la població (persones amb discapacitat visual, auditiva o de mobilitat, i també moltes persones majors de 65 anys) en serien beneficiàries directes. I no podem oblidar tampoc els pares i mares, que sovint han de fer una gimcana perillosa per moure’s amb els cotxets pels nostres carrers.

Des de Junts per Catalunya, aquest compromís no és nou. Durant la legislatura 2019-2023 i des de les regidories d’urbanisme i mobilitat vam impulsar millores de microurbanisme que, tot i modestes, han marcat diferències reals: ampliacions de voreres, passos elevats a camins escolars i espais públics més segurs. Creiem fermament que el microurbanisme és una eina poderosa: una vorera més ampla o un pas ben adaptat poden transformar en benestar el dia a dia d’una persona i obrir-li oportunitats.

Ara, des de l’oposició, hem volgut exercir una oposició constructiva. Des del primer dia hem buscat el consens i hem posat en valor totes aquelles accions que creiem positives per millorar la vida de tothom. Per això vam donar suport als pressupostos del 2024 i del 2025. Gràcies a aquests acords, Lleida ja disposa d’un primer parc infantil amb elements inclusius, al Parc del Rovelló, i se n’està projectant un altre a la Plaça de les Magnòlies. També hem impulsat una auditoria dels equipaments esportius per assegurar instal·lacions totalment accessibles. Hem demanat la millora de l’accessibilitat al Castell de Gardeny i hem defensat la conversió de baixos comercials en habitatges accessibles. Pel que fa als carrers, s’iniciaran al barri de Pardinyes les primeres actuacions per rebaixar voreres i ampliar-ne d’altres per fer més fàcil el pas de tothom. I, sobretot, hem acordat la redacció del Pla Estratègic d’Accessibilitat, que ha de permetre programar i prioritzar les actuacions per complir amb la llei abans del 2035.

Aquest pla no és només un document. És una promesa a la Maite i a tots aquells que, cada dia, es troben amb una barrera física o social. Serà el full de ruta per fer de Lleida una ciutat on tothom pugui moure’s amb llibertat i dignitat.

Alhora, al procés participatiu de l’avanç del nou POUM, Junts ha defensat amb fermesa que l’accessibilitat universal hi tingui un lloc central. Cap nou projecte urbà, rehabilitació o transformació ha de néixer sense incorporar criteris de disseny per a tothom. L’accessibilitat no pot ser un detall afegit sinó que és la condició que fa justa i habitable una ciutat.

Tots, tard o d’hora, necessitarem que Lleida sigui una ciutat sense barreres. Fer-la accessible és fer-la més humana. Perquè, tal com ens recorda la Maite quan mostra un graó que la frena, la posa en risc i perill o una vorera massa estreta, quan una vorera canvia, també canvia una vida sencera.