Transport públic, necessitat desatesa

Saps que el 85% dels desplaçaments per entrar i sortir de Lleida es fan en cotxe privat i només el 15% en transport públic? Això vol dir que cada dia hi ha uns 140.000 desplaçaments diaris en cotxe, ja sigui de persones que han de venir a Lleida per feina, estudis, salut, oci... O a l’inrevés, de persones de Lleida que han d’anar a altres localitats.

I és que resulta molt difícil, per no dir impossible, comptar amb el transport públic com a mitjà habitual per entrar i sortir de la nostra ciutat i per desplaçar-nos pel nostre entorn.

En les hores punta dels horaris laborals i educatius, és habitual trobar-se amb trens sense places disponibles i amb autobusos saturats. El servei nocturn i dels dissabtes és clarament insuficient. Per no parlar dels diumenges, quan directament, quantitat de pobles del nostre entorn queden sense cap connexió amb Lleida amb transport públic.

Mentre que a llocs com el Maresme o el Vallès, la major part de municipis compten amb serveis de Rodalies cada 10-15 minuts, al Segrià només 5 municipis tenen estació o baixador de tren, tots a la línia de la Pobla, de manera que la major part de la població depèn, quant a transport públic, d’autobús interurbà insuficient. I el mateix passa amb altres comarques de la nostra demarcació. Davant aquesta realitat, és urgent que des de Lleida tinguem a punt una proposta de millora de la xarxa d’autobús urbà per al 2028, que és quan acaben les actuals concessions. Sembla que falta molt, per al 2028. Però coneixent els ritmes de l’administració, ja cal començar a preparar el terreny! Que no ens passi com amb l’autobús urbà de Lleida, que haurem d’aprovar la quarta pròrroga d’un contracte insuficient perquè la Paeria no ha fet els deures i no té a punt una proposta clara, encara!, del servei de bus que necessitem.

Per això, dels del comúdelleida i Almacelles en Comú hem presentat una moció a la Paeria i al Consell Comarcal del Segrià perquè les institucions lleidatanes –Paeria, Consell Comarcal i Diputació–, col·laborin amb la Generalitat per fer els deures en matèria de bus interurbà.

Per anar bé, hem de garantir que durant el 2026 es farà una bona diagnosi de les necessitats en mobilitat i a partir d’aquí s’elaborarà una proposta de xarxa: quines són les línies i freqüències que fan falta per tenir una oferta realment útil de transport públic per carretera.

Amb aquesta feina feta, el 2027 tocarà definir el model de gestió i els plecs d’encomanda del servei, i fer el procés de licitació. Per assegurar que el 2028 es pugui posar en marxa el nou servei que tanta falta ens fa.

Perquè no tenir un bon servei públic interurbà ens surt molt car. Individualment i col·lectivament. És molt car per a les persones que han d’usar el vehicle privat, penalitzant especialment a les de rendes baixes i mitjanes. És molt car en termes de pèrdua d’oportunitats per a treballadors, estudiants, comerciants... que es troben amb dificultats per als seus desplaçaments.

És molt car per a la societat: cada euro invertit en transport públic genera entre 2 i 3 euros de retorn econòmic per la millora de l’activitat econòmica, la reducció de costos sanitaris derivats dels accidents i la contaminació i l’estalvi en infraestructures viàries. I és molt car també en termes ambientals: emissions de CO2, de partícules contaminants P10, d’ozó i d’òxid de nitrogen, i un alt percentatge de la població afectada per la contaminació acústica.

Per tot plegat, seguirem pressionant per anar introduint millores en els serveis de tren de Rodalies i Avant i en el servei de bus interurbà, mentre preparem un disseny de xarxa que respongui realment a les necessitats socials i ambientals del nostre territori.