El Hub de Balàfia, mirall de drets humans
Comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida
El projecte del Hub Cívic de Balàfia ha generat una mobilització veïnal notable, amb reivindicacions legítimes de transparència, participació i informació. Ara bé, el Hub no és un alberg sinó un equipament sociocomunitari amb múltiples usos, amb menjador per a persones grans, casal de la dona, sala d’estudi per a joves i una vintena de places per a persones vulnerables, essent això darrer el que concentra el rebuig.
El debat veïnal no parla obertament de rebutjar persones vulnerables. Però el llenguatge utilitzat construeix un relat en què el problema no és l’edifici, sinó qui hi podria viure. Aquesta és la naturalesa subtil de l’aporofòbia: ningú se’n declara autor, però apareix de manera transversal en els discursos col·lectius.
El rebuig a les persones pobres no és un problema aïllat de determinats grups o contextos sinó que constitueix una manifestació de la crisi ètica i social que travessen les nostres societats. El Dret defineix com a víctima d’aporofòbia aquella que no és seleccionada per l’agressor per la seva identitat pròpia o personal sinó per pertànyer a un col·lectiu que li genera repulsió, i que és discriminada de forma contrària als articles 10 i 14 de la Constitució, els quals garanteixen, respectivament, la dignitat de la persona com a fonament de l’ordre polític i la pau social, així com el principi d’igualtat i no discriminació.
Des d’aquesta perspectiva constitucional, l’aporofòbia representa una negació directa de la dignitat humana, atès que redueix la persona a la seva situació econòmica i la priva de ser subjecte de drets, no per conductes concretes sinó per l’existència mateixa de la persona en tant que pobra, la qual cosa és incompatible amb el principi de dignitat i contrari a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació, que obliga a garantir la no discriminació d’un col·lectiu vulnerable en l’accés a un equipament, definit com a discriminació indirecta alhora que podria constituir assetjament discriminatori.
Lluitar contra l’aporofòbia beneficia els nostres barris ja que implica prendre un compromís amb la transformació del nostre entorn en un espai en què totes les persones, amb independència de la seva situació econòmica, siguin reconegudes i valorades per la seva condició humana. Aquesta lluita compta amb un gran consens, prova d’això és la Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo, presentada pels grups del PSC, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP, fruit del treball de les entitats socials, admesa a tràmit el 4 de març del 2025, que en el seu article 5 a) exigeix als municipis comptar amb un “espai residencial digne” per a tota persona.
El cas del Hub de Balàfia ens posa davant d’un mirall incòmode com a ciutat: volem serveis socials, volem dignitat, volem drets humans... però sovint els volem lluny de la nostra quotidianitat. La solució no passa per desacreditar el veïnat, sinó per un procés participatiu real, amb dades concretes, i una pedagogia social valenta. El debat del Hub Cívic no és un conflicte veïnal. És una prova de maduresa democràtica i de coherència amb els drets humans.
