SEGRE

Creado:

Actualizado:

A l’acte d’atorgament del Premi Nobel de Literatura de l’any 1978, l’escriptor Isaac Bashevis Singer, escriptor estatunidenc d’origen polonès, va voler explicar al rei de Suècia i al públic assistent la relació ternal que s’estableix amb els fantasmes mitjançant l’escriptura: “Majestats, sa altesa reial, senyors i senyores, moltes vegades em demanen: Per què escriu vostè en una llengua que s’està morint? I això és el que m’agradaria explicar en poques paraules.En primer lloc, a mi m’agrada escriure contes de fantasmes, i no hi ha res més escaient a l’hora d’escriure sobre fantasmes que una llengua que s’està morint. Com més morta estigui, més viu estarà el fantasma. Perquè als fantasmes els encanta el jiddisch, que el parlen tots.” Em sento profundament representada en les paraules d’un autor que, com jo, pertany a una llengua en risc de desaparèixer. Agermanats en la defensa d’unes llengües que, tot i que són les nostres, no ens pertanyen, sinó que son patrimoni de tothom encara que aquest “tothom” no en sigui conscient. En el llibre d’obligada lectura Som com moros dins la boira, l’escriptor basc Joseba Sarrionandia (Premi Euskadi d’Assaig 2011, Pamiela Etxea. Pol·len edicions) ens recorda que la història és un gran cementiri de llengües on fins i tot els idiomes de les grans civilitzacions han caigut sota el pes de la ignomínia i la devastació. On rau ara mateix l’assiri o el llatí que va conquerir mar i terra? Doncs el mateix destí que les llengües de molts pobles que van esborrar a sang i fetge. El planeta de les llengües viu en constant amenaça. Com la natura, els boscos, les selves i els animals més bells. Els imperis, la superioritat de les banderes que ens vol monolingües per decret, aconsegueix esborrar la riquesa de la diversitat lingüística. Sarrionandia lamenta que cada d’any morin vint-i-cinc llengües sense aixecar polseguera. Explica que en un viatge per l’Amèrica Central del naturalista Alexander von Humboldt, l’any 1804, va voler visitar la tribu dels atures, però que, quan va arribar, la tribu dels caribes els havia aniquilat i l’idioma s’havia perdut. Per sort va trobar un papagai que va començar a parlar en ature i així, fent preguntes a l’animal, va ser com Humboldt va aconseguir recompondre algunes paraules que són les que ara com ara coneixem d’aquest idioma. Un avís per a navegants?.

tracking