La cultura no val res

E starien d’acord amb aquesta afirmació? Anem a pams perquè la frase, provocativa, ens interpel·la, i situa el nostre país davant del mirall. L’escriptora i traductora Carlota Gurt, que participava en una de les taules rodones programades aquest cap de setmana en la tercera edició de Sant Miquel de les Lletres (aprofito per felicitar la Fundació Horitzons 2050 i la directora del certament, Mertxe París), evidenciava el que és tan clar que enlluerna. Deia així: “De ben segur que la majoria de gent que esteu assistint a aquest acte de debat literari, cultural, al cap i a la fi, abans haureu anat a fer un cafè o una cervesa i haureu pagat dos o tres euros sense fer escarafalls, en canvi, estaríeu disposats a pagar per una presentació de llibre o per un acte com aquest?” Sovint, massa sovint, a la gent que com jo escrivim, se’ns demana, com aquell qui no vol la cosa, col·laboracions en revistes culturals d’associacions, de barri, de fundacions, amb un argument comú: “Escolta... a tu que això d’escriure no et costa gens, ben bé podries col·laborar amb un article mensual a la nostra revista, oi?...” Qui mai no gosaria demanar a un pintor, paleta, fuster o metge que treballés gratuïtament no té cap mena de mirament a l’hora de fer-ho amb els creadors literaris que, pel que sembla, no hem d’omplir la nevera ni pagar factures a finals de mes com la resta de mortals. I així, amb aquesta voluntat altruista que se’ns demana, i de vegades gairebé se’ns exigeix, amb bones paraules acompanyades per una manca total de diners, acabem recitant poesia, llegint textos en homenatges diversos, fent xerrades, participant en col·loquis i en tertúlies de ràdios i televisions locals. I ja se sap que allò que no es paga no es valora. Si fa no fa, com acostuma a passar amb els actes culturals gratuïts perquè, personalment, soc del parer que la cultura ha de ser accessible per a tothom però no gratuïta. Contradient la frase que encapçala aquest article, afirmo que la cultura, la parenta pobra de tots els pressupostos, salva l’ésser humà de la ignorància i la manipulació. Marc Aureli va deixar escrit: “Educa’ls o pateix-los.” “Parla, així podré veure’t”, manava Leonardo da Vinci als seus aprenents. La cultura ens fa lliures, potser per aquest motiu els productes culturals s’han fet invisibles en els mitjans de comunicació?