Papers, papers, papers

Tinc el costum de seguir les Sessions Parlamentàries d’aquest dissortat país nostre i m’espanta comprovar com la mediocritat guanya terreny a gambades convertint el Saló de Sessions en una paròdia on els electes dilapiden les legislatures sense cap mena de desvergonyiment. No és només que la majoria d’oradors, llevat per sort d’algunes excepcions, no saben elaborar un discurs mínimament coherent sinó que, a més a més, no tenen les nocions mínimes per saber construir una frase que inclogui subjecte, verb i predicat. Però la tragèdia esdevé cataclisme quan t’adones que aquesta gent tan poc preparada és la que gestiona el teu dia a dia, el teu present i futur; i llavors, una suor freda, gèlida et recorre el cos de dalt a baix i, si vols sobreviure, tanques l’ordinador i corres, cames ajudeu-me, a posar el cap davall l’aixeta perquè l’aigua calenta et retorni l’ànim. Tot i que crec que, per experiència i edat, ja estic curada d’espant, la setmana passada, el Parlament va superar totes les meves expectatives. El Ple va validar (agafin aire, si us plau) un Decret que estableix la condonació dels pagaments indeguts a joves extutelats per un import de 4,7 milions d’euros pagats trinco-trinco gràcies a la generosa i nefasta gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que, investigada pel Tribunal de Comptes, es veu que tenia la butxaca foradada i es va permetre el luxe de regalar en pagaments indeguts, (fruit dels nostres impostos, cal subratllar-ho amb negreta) un total de 167 milions d’euros. S’imagina, amable lector, el que es pot fer amb aquesta morterada de diners? L’aixecada de camisa, una altra de moltes altres, m’agafa atrafegada enmig d’una muntanya de paperassa perquè, no sé pas què em va passar pel cap, se’m va acudir sol·licitar una subvenció al programa MOVES III 2025 per a l’adquisició d’un vehicle híbrid endollable. Mare de Déu quin maldecap! Em sembla que, llevat del número que faig de peu, m’han demanat de tot i més. No m’estranya gens ni mica que els autònoms, petits empresaris i particulars n’estiguem fins al capdamunt de perdre temps i energia engreixant una administració que no hi ha forma humana que t’atengui presencialment. Però no us amoïneu pas que la nova Llei de la “Bona Administració”, aprovada pel procediment exprés de lectura única, ens salvarà de morir ofegats per excés de burocratització.