Ximpleta

Segons l’International Society for Civil Liberties and the Rule of Law, a Nigèria assassinen una mitjana de 30 cristians al dia amb més de 12 milions de desplaçats (7.087 cristians assassinats i 7.800 segrestos). Els atacs formen part d’una estratègia de “neteja” dirigida a poblacions cristianes. Una onada extrema de persecució i matances contra comunitats cristianes, amb dades alarmants, atacs massius, i un patró creixent de violència selectiva. Però aquestes malvestats, silenciades per la majoria de mitjans públics de casa nostra, no han aconseguit colpir el cor ni l’ànima de qui, enlluernada pels focus mediàtics de la 40a edició de Los Premios Goya i davant l’oportunitat de tenir un micròfon davant dels llavis, quan de fet en aquests premis no havia bufat cullera, vomita el que mana el manual del bon progre: “Em nego a acceptar que la joventut tingui aquesta carència i aquesta tirada cap al fet cristià. Em fa pena que necessitin creure en alguna cosa i s’agafin a la fe cristiana. Ho sento per l’Església, quin xiringuito teniu muntat.” Podríem destacar la construcció desordenada, incongruent, papissota i sense cap mena de sentit, totalment impròpia d’una professional del món teatral que, en teoria, hauria de saber improvisar, però el més rellevant és l’analfabetisme que demostra quan parla del cristianisme reduint-lo a una mena de xiringuito de l’església catòlica. Paraules buides de contingut amb l’únic objectiu de cridar l’atenció. De fer-se veure. Ja se sap que la veritat mai ha d’espatllar un discurs, oi? La ignorància és un esport de risc que obliga la resta a posar-hi una mica de llum, d’aportar-hi una mica d’informació i, en aquesta labor de caritat cristiana, es podria parlar del xiringuito del cine espanyol (no pas del dels pobres catalans), que reben 250 milions anuals provinents de les nostres butxaques. Hi ha una creu a la renda per poder triar si volem o no volem seguir finançant-lo? Qui fa aquestes declaracions també s’hauria atrevit a fer-les contra el xiringuito musulmà? “Quin xiringuito tenen muntats aquests imams!”, per exemple? O faria com aquella històrica portada de El Jueves: “Íbamos a dibujar a Mahoma, ¡però nos hemos cagao!” Doncs cagada i pixada, les Abrils de torn seguiran desfilant per la catifa vermella fins al dia que no hi hagi capellans, que serà quan els anticlericals hauran de plegar.