Els productors cobren les liquidacions a 20 cèntims i necessiten gairebé el doble per cobrir despeses || El sector i les institucions fan front comú davant de la “situació límit” dels pagesos
Quaranta préssecs. Això és el que ha de collir un pagès per poder pagar un tallat. Així ho va denunciar a Twitter l’internauta lleidatà Lo Tractor Rosa després de cobrar les liquidacions.
I jo 10 kgs de panís segat a 18 d'humitat. pic.twitter.com/FxPEbSslIq
— El Regueret Groc (@elregueret) January 15, 2020
Però més enllà d’aquesta comparació s’oculta la crisi que travessa el sector des del veto rus del 2014. I és que, com va explicar ahir Jordi Vidal, president de la Plataforma en Defensa de la Fruita Dolça, els productors cobren els préssecs a 20 cèntims per quilo. Però, en una explotació mitjana, com a mínim, per cobrir despeses, haurien d’ingressar 40 cèntims per quilo, una xifra que baixa a l’entorn dels 33 a les finques més grans. “Hi estem perdent diners, i això que no comptem el desgast de la maquinària”, va afegir. També Pere Roqué, president d’Asaja a Lleida, va denunciar que un palet de 200 quilos de fruita de pinyol costi menys que un paquet de tabac. “En aquesta campanya, les pèrdues han estat de 65 milions”, va subratllar. Francesc Pena, responsable de fruita dolça d’Unió de Pagesos, va posar èmfasi en aquesta qüestió, i va avisar que la campanya del 2019 va ser pitjor per al pagès que la del 2017, perquè els costos laborals van créixer. Així, va afirmar que la pujada de l’SMI va incrementar en tres cèntims per quilo les càrregues laborals per al productor, i en tres més per a les centrals.
Aquest va ser motiu de disputa ahir entre COAG i CCOO. Els primers van criticar que la mesura suposés un increment dels costos laborals per al pagès del 50%.
El sindicat va replicar que és “inacceptable” que es negui el “dret a viure amb dignitat” dels jornalers. Per la seua part, Osvald Esteve, de JARC, va avisar que si no es posa fi a la crisi del sector, només quedaran grans explotacions controlades per fons, empreses i inversors que, si troben negocis més rendibles, les abandonaran. Per la seua banda, segons Esteve, hauran desaparegut els petits productors, no haurà tingut lloc el relleu generacional i el camp col·lapsarà. Per posar remei a aquest futur gens encoratjador, institucions i sector van fer front comú ahir a Barcelona davant del director de l’Oficina de la UE i al Parlament.