Un tallat per quaranta préssecs

Quaranta préssecs. Això és el que ha de collir un pagès per poder pagar un tallat. Així ho va denunciar a Twitter l’internauta lleidatà Lo Tractor Rosa després de cobrar les liquidacions.

I jo 10 kgs de panís segat a 18 d'humitat. pic.twitter.com/FxPEbSslIq

— El Regueret Groc (@elregueret) January 15, 2020

Però més enllà d’aquesta comparació s’oculta la crisi que travessa el sector des del veto rus del 2014. I és que, com va explicar ahir Jordi Vidal, president de la Plataforma en Defensa de la Fruita Dolça, els productors cobren els préssecs a 20 cèntims per quilo. Però, en una explotació mitjana, com a mínim, per cobrir despeses, haurien d’ingressar 40 cèntims per quilo, una xifra que baixa a l’entorn dels 33 a les finques més grans. “Hi estem perdent diners, i això que no comptem el desgast de la maquinària”, va afegir. També Pere Roqué, president d’Asaja a Lleida, va denunciar que un palet de 200 quilos de fruita de pinyol costi menys que un paquet de tabac. “En aquesta campanya, les pèrdues han estat de 65 milions”, va subratllar. Francesc Pena, responsable de fruita dolça d’Unió de Pagesos, va posar èmfasi en aquesta qüestió, i va avisar que la campanya del 2019 va ser pitjor per al pagès que la del 2017, perquè els costos laborals van créixer. Així, va afirmar que la pujada de l’SMI va incrementar en tres cèntims per quilo les càrregues laborals per al productor, i en tres més per a les centrals.

Aquest va ser motiu de disputa ahir entre COAG i CCOO. Els primers van criticar que la mesura suposés un increment dels costos laborals per al pagès del 50%.

El sindicat va replicar que és “inacceptable” que es negui el “dret a viure amb dignitat” dels jornalers. Per la seua part, Osvald Esteve, de JARC, va avisar que si no es posa fi a la crisi del sector, només quedaran grans explotacions controlades per fons, empreses i inversors que, si troben negocis més rendibles, les abandonaran. Per la seua banda, segons Esteve, hauran desaparegut els petits productors, no haurà tingut lloc el relleu generacional i el camp col·lapsarà. Per posar remei a aquest futur gens encoratjador, institucions i sector van fer front comú ahir a Barcelona davant del director de l’Oficina de la UE i al Parlament.

La fruita dolça reclama finançament flexible i ajuts directes de la PAC



Alcaldes i edils de Lleida i dirigents dels sindicats agraris, de la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC) i d’Afrucat van exigir ahir a l’uníson davant de Ferran Tarradellas, director de l’oficina de la UE a Barcelona, i al Parlament mesures urgents per atallar la crisi de preus que travessa el sector de la fruita dolça, un dels motors del pla. Davant de Tarradellas, van defensar la necessitat de mesures extraordinàries de finançament, i es van pronunciar a favor que s’introdueixi la fruita dolça dins dels ajuts directes de la PAC. Igualment, van advocar per reformar el sistema de prevenció de crisi de mercat i van proposar una llei de cadena alimentària europea. A la Cambra catalana, on els va rebre el lleidatà Marc Solsona, president de la Comissió d’Agricultura, en la qual participaran el dia 28, van exposar la necessitat d’un pla d’arrancades que disminueixi un 30% la producció, d’una baixada dels mòduls de l’IRPF i d’una reducció de les quotes a la Seguretat Social, entre altres mesures. A l’acabar les dos trobades, els participants consultats per aquest diari van destacar la “bona predisposició”, encara que van admetre que el camí per recórrer és “llarg”.

“Desenvolupament rural ha de seguir en mans de Planas”
ASAJA, COAG i UPA van enviar ahir una carta al president del Govern central, Pedro Sánchez, per sol·licitar que les competències en matèria de desenvolupament rural segueixin dins del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en mans del socialista Luis Planas. En aquest sentit, van manifestar preocupació davant del reial decret que atribueix al departament l’“execució de la política del Govern en matèria de recursos agrícoles, ramaders i pesquers, d’indústria agroalimentària i d’alimentació”. “Lamentem que entre aquestes atribucions no figuri el desenvolupament rural, que sí que es contemplava en l’anterior repartiment de competències ministerials”, i van advertir que aquesta qüestió és “indissoluble” de les altres.