Pla per a la restauració de set menhirs del neolític de Pinell, Riner, Solsona i Cardona

El Museu Diocesà de Solsona negocia amb els propietaris de les finques on es troben set esteles menhirs del neolític que el museu vol recuperar per portar-les a la Casa Gran del santuari de Riner. Segons la responsable de la iniciativa, Lídia Fàbregas, en aquesta primera fase s’estan localitzant i catalogant els de Solsona, Cardona, Pinell i Riner i negocien amb els propietaris dels llocs on estan ubicats amb la intenció de dipositar-hi una còpia. Un menhir és la forma més senzilla de monument prehistòric. Consisteix en una pedra funerària, en general allargada, en brut o mínimament tallada, col·locada verticalment i amb la part inferior enterrada a terra per evitar que caigui, encara que el pas del temps no ha pogut evitar que alguns es desplomin.

El Museu Diocesà farà els tràmits durant aquest any.

Els ajuntaments de Pinell i Riner ja tramiten declarar-los Bé Cultural d’Interès Local

Per la seua banda, els ajuntaments de Pinell i de Riner ja han iniciat els expedients per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) del menhir de Costa dels Garrics de Caballol, a Pinell, una tramitació que aquest consistori va abordar a finals de febrer; i dels menhirs de la Mare de Déu, de la Pedrafita de Su, del Solà i d’Ardèvol, al municipi de Riner, que va ratificar l’actuació per protegir aquests vestigis prehistòrics a primers d’aquest mes. La iniciativa, liderada pel Museu Diocesà de Solsona en col·laboració amb els consistoris implicats i el consell del Solsonès, està supervisada per un arqueòleg. Les set esteles menhirs es troben a la intempèrie, per la qual cosa és necessari actuar-hi per evitar-ne la degradació atesa la seua importància històrica. Segons va explicar Fàbregas, la intenció és retirar-les per estudiar els gravats originals que es troben a les pedres, conservar-les i tractar-les fins que puguin exposar-se al públic al santuari de Riner.

Per la seua banda, la direcció general de Turisme de la Generalitat va retirar fa anys la senyalització que indicava “Dolmen de Llobera”, al Solsonès, pel topònim “Dolmen de Llanera” a la Segarra, després de l’actualització dels límits que el Govern va portar a terme l’any 2008 entre Torà i Llobera i que va causar desavinences municipals.

Es tracta del dolmen més gran de Catalunya, ubicat en una zona limítrofa entre les dos comarques, que el reivindiquen com a seu. Finalment, la Generalitat va optar per ubicar el monument funerari a Llanera.

Ponent té monuments funeraris de primer ordre Les comarques de Lleida exposen monuments funeraris de primer ordre. Amb aquests set menhirs de la Catalunya central i el dolmen de Llanera, s’ha de destacar el túmul funerari d’Odèn, de fa més de 4.000 anys i que va començar a excavar-se el 2014 després de l’aparició de restes humanes a la necròpolis. Una altra estructura similar també de vital importància és el túmul de Seró, a Artesa de Segre. Pel centre d’interpretació, obert fa cinc anys, han passat milers de persones.