SEGRE

ESNOTICIA

Aquí sí que hi ha platja

Els embassaments i els rius de Lleida es converteixen a l’estiu en zones de bany que atreuen centenars de turistes || Acullen activitats nàutiques i al voltant han obert càmpings i cases rurals

El pantà de Sant Antoni és una de les zones de bany que hi ha a les comarques de Lleida.

El pantà de Sant Antoni és una de les zones de bany que hi ha a les comarques de Lleida.MAGDALENA ALTISENT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Lleida té un patrimoni natural de primer ordre, que és un dels principals atractius turístics, i encara que pugui semblar que no hi ha platges, la realitat és molt diferent. Embassaments, pantans i rius funcionen com a zones de bany que s’omplen de turistes i que compten amb càmpings, bars i fins i tot cases rurals.

El patrimoni natural de primer nivell col·loca Lleida com una de les principals destinacions pel que fa a senderisme, cicloturisme i esports d’aventura. Aquest és un dels motors turístics de la demarcació i encara que a primera vista pugui semblar que aquí no hi ha platja, no és així. I és que a Lleida, els embassaments i rius funcionen com a veritables platges durant els mesos de calor i bona prova d’aquest fet és que cada cap de setmana s’omplen de visitants. Al voltant d’aquestes zones de bany s’han obert càmpings, bars i fins i tot cases rurals, aprofitant la tirada turística d’aquestes zones de bany. Un altre dels reclams d’aquests espais és que no estan tan massificats com la costa, de manera que també atreuen els turistes que fugen de les aglomeracions de la Costa Daurada o la Costa Brava i que prefereixen la muntanya abans que la platja.

L’embassament de Sant Antoni al Jussà, el de Sant Ponç al Solsonès, la platja fluvial d’Ogern a l’Alt Urgell, el riu Segre a Camarasa i el pantà de la Torrassa al Sobirà són les platges d’interior que hi ha a Lleida, segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). No obstant, molts dels rius i salts d’aigua del Pirineu es converteixen també a l’estiu en zones de bany, i embassaments com Rialb, Cellers o Canelles acullen també activitats nàutiques.

Alguns ajuntaments i consells han iniciat campanyes per lluitar contra l’incivisme

L’èxit d’algunes d’aquestes particulars platges ha obligat ajuntaments i consells comarcals a aplicar mesures per evitar l’incivisme. En aquest sentit, Camarasa ha posat en marxa aquest mateix any una campanya de sensibilització per frenar la massificació de turistes i conscienciar els visitants de la necessitat de respectar aquest espai natural.

Així mateix, el consell del Solsonès també ha iniciat activitats contra actituds incíviques a la Ribera Salada o al pantà de Sant Ponç. Per la seua part, l’ajuntament de Clariana de Cardener preveu una normativa amb què preservar l’entorn de Sant Ponç i prohibir fer fogueres o tirar escombraries en espais naturals, a més de controlar l’acampada.

A l’embassament de Rialb també està pendent d’un projecte sobre els usos turístics. De fet, el Consorci Segre-Rialb que integra els municipis d’Oliana, Peramola, la Baronia, Tiurana i Bassella, preveu tenir a punt a la tardor d’aquest any el pla de gestió de l’embassament que regularà les actuacions i activitats entorn del pantà.

D’aquesta manera, s’organitzarà tot el que fa referència a àmbits tan diversos com són l’explotació agrícola i la instal·lació de regadius, la gestió forestal i explotació de boscos i, principalment, iniciatives nàutiques, tot el relacionat amb el turisme i pràctiques que tinguin a veure amb el lleure estival.

LES 'PLATGES' D'INTERIOR DE LLEIDA

Una bassa de reg per a l’esquí aquàtic a Gimenells L’esquí aquàtic és una de les activitats nàutiques que es poden portar a terme en una de les platges d’interior de Lleida. En dos basses de la comunitat de regants de Gimenells i Pla de la Font, l’empresa 2Llacs s’encarrega d’oferir aquestes activitats i també ofereix la possibilitat de navegar en caiac, canoa o piragua per aquesta bassa, entre moltes altres activitats aquàtiques com water bike (ciclisme a l’aigua), paddle surf (surf a rem). Les instal·lacions de 2Llacs també compten amb un parc d’aventura amb tirolina. De fet, la pràctica dels esports aquàtics també es pot portar a terme en altres embassaments i pantans de les comarques de Lleida. Per la seua banda, al congost de Mont-rebei (a les aigües de l’embassament de Canelles), al pantà de Cellers i al de Rialb es pot navegar en caiac, per posar-ne només tres exemples.

La platja fluvial d’Ogern, una de les més freqüentades L’ajuntament de Bassella va obrir al públic al juliol la platja fluvial d’Ogern, una de les zones de bany d’interior més freqüentades pels turistes. Es va clausurar l’estiu del 2016 al quedar sota mínims el cabal de la Ribera Salada i es va reobrir el 2018. El consistori va haver de sol·licitar una nova concessió d’aigua per a usos lúdics i turístics a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) que es va estar tramitant durant mesos. A finals del 2017, l’ajuntament de Bassella va renovar la platja artificial i hi va construir un nou accés. Totes aquestes millores es van poder estrenar fa un any. No obstant, el concurs per a la gestió del recinte va quedar desert i, finalment, el consistori el va adjudicar com un contracte de serveis. Després de superar diverses traves, l’enclavament ha tornat a recobrar l’afluència de públic d’antany.

Camarasa busca evitar la massificació de la ‘platgeta’ Camarasa s’ha marcat un objectiu: evitar la massificació de la platgeta del riu Segre. Aquest any, l’ajuntament tanca als vehicles l’accés durant els caps de setmana i els veïns han començat a assessorar sobre civisme els turistes i els entreguen bosses perquè hi dipositin les escombraries. Per la seua banda, l’alcaldessa, Elisabet Lizaso, va agrair l’esforç que fan els veïns, que estan organitzats per tal d’assegurar la convivència en aquesta zona de bany. Així mateix, Lizaso va avançar que s’estan plantejant regular l’accés i fer pagar una entrada “amb un preu simbòlic” per controlar l’aforament i evitar la massificació. Així mateix, estudien habilitar nous espais d’estacionament per als vehicles. Ara, el consistori vol reunir-se amb els propietaris dels terrenys i l’Agència Catalana de l’Aigua per a la regulació de la platgeta.

El pantà de Sant Antoni és una de les zones de bany que hi ha a les comarques de Lleida.

El pantà de Sant Antoni és una de les zones de bany que hi ha a les comarques de Lleida.MAGDALENA ALTISENT

tracking