Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ASSETJAMENT ESCOLAR

"Alguns pares eduquen petits monstres, petits salvatges"

  • Agencia EFE
Actualitzada 21/10/2016 a les 18:55
La intolerància a la frustració i la incapacitat de suportar el complex d’inferioritat influeix en l’assetjament escolar

Una jove accedeix a l'IES Ciutat de Jaén, on estudiava la nena de 16 anys amb una discapacitat que es va suïcidar després d'un cas d'assetjament escolar.

El psicòleg i psiquiatre infantil de la Clínica Universitària de Navarra Fernando Sarrais considera que, sense voler-ho, alguns pares estan educant "petits monstres, petits salvatges" sense tolerància a la frustració i incapaços de suportar el complex d’inferioritat i l’enveja.

Aquesta és una de les causes que provoca l’assetjament escolar, ja que d’un nen o adolescent "frustrat i enfadat, sorgeixen les rebequeries, la ira i la violència, i la recerca d’un boc expiatori per descarregar aquest sofriment i sentir poder".

"Un nen es porta malament perquè se sent malament", ha remarcat.

Sarrais ha participat aquest divendres en una taula rodona sobre l’assetjament escolar que s’ha celebrat en el marc del 44 Congrés Nacional de la Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament (CECE), que se celebra des d’ahir a Bilbao.

Ha mantingut que la solució a aquest problema ve de l’educació dels afectes, que contrarestin "els sentiments negatius intensos", perquè els autors de l’assetjament són conscients que es comporten malament, "però ho fan".

En la prevenció resulta "molt important" el paper de la família, i d’uns pares que saben perfectament que els seus fills han d’aprendre anglès i practicar esport, però "potser no saben" educar la personalitat i la forma de ser.

A aquest situació s’uneix que, a causa de l’absència de conciliació laboral i familiar, els fills passen molt temps sols i, a més, en moltes ocasions visionant videojocs o continguts "molt agressius".

Ha citat, en concret, els adolescents, que no "s’aguanten ni a si mateixos i munten gresques", i ha mantingut que "cal ensenyar-los a controlar la seua conducta", i amb més raó en l’actual societat tan competitiva en la qual "cal triomfar".

"Si no poden ser dels que treuen bones notes, destaquen en l’esport o són els més macos, igual es plantegen ser els més bruts, els més dolents, que la resta els tingui por. Caldrà ensenyar-los que el millor també és el més bo i el que més es vol a si mateix", ha argumentat.

Ha advertit també sobre el consum de cànnabis o alcohol i ha assegurat que "canvien el caràcter. Ull, amb les ressaques dels dilluns!", ha dit.

A la mateixa taula rodona també han participat el cap de la secció de Formació de l’Ertzaina, Txema Delgado, i el cap de la secció de Planes de Prevenció del Cos Nacional de Policia, Manuel Alcaide.

Delgado ha opinat que la societat es dirigeix cap a un model de violència, en el qual es considera que amb agressivitat "s’aconsegueixen coses", i ha apostat per educar en "valors i drets" perquè "si algú es vol a si mateix tal i com és, no conculca els drets de ningú".

Alcaide, per la seua part, ha mantingut que l’escola és "el reflex de la societat" i ha considerat que sempre hi ha hagut assetjament en els centres, però ara es "magnifica" a través dels mitjans de comunicació, el que també és positiu perquè contribueix a fer-ho visible i que els afectats s’animin a denunciar.

El coordinador tècnic de la CECE de Madrid, Juan Chávarri, per la seua part, ha citat també com una de les causes d’aquest comportament la "bretxa cada vegada major entre família i col·legi" i la pèrdua d’autoritat de la figura del docent.

Ha explicat que els casos d’assetjament "esclaten" a l’ESO, però comencen, habitualment, en tercer de Primària i en cinquè i sisè de Primària s’agreugen.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre