Descobreixen un nou tipus d'homínid que dona pistes sobre un misteri de l'evolució humana

Els ossos d’un humà primitiu, desconegut per a la ciència, que va viure almenys fins fa 130.000 anys, han estat descoberts a les excavacions del jaciment de Nesher Ramla, a prop de la ciutat de Ramal·lah (Israel). En reconèixer la similitud amb altres espècimens d’Homo arcaic de fa 400.000 anys, trobats a Israel i Euràsia, els investigadors han arribat a la conclusió que aquests fòssils representen una població única del Plistocè Mitjà, ara identificada per primera vegada.

Aquest descobriment, publicat a la revista 'Science' i en el que participa l’espanyol Juan Luis Arsuaga, catedràtic de Paleontologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), posa en dubte la hipòtesi predominant que els neandertals es van originar a Europa, suggerint que almenys alguns dels avantpassats dels neandertals procedien en realitat del Llevant.

La nova troballa suggereix que dos tipus de grups d’Homo van conviure al Llevant durant més de 100.000 anys (fa 200-100.000 anys), compartint coneixements i tecnologies d’eines: els Nesher Ramla, que van viure a la regió des de fa uns 400.000 anys, i els Homo sapiens que van arribar més tard, fa uns 200.000 anys.

El nou descobriment també dona pistes sobre un misteri de l’evolució humana, sobre com van penetrar els gens de l’Homo sapiens en la població neandertal que presumiblement havia viscut a Europa molt abans de l’arribada de l’Homo sapiens. Els investigadors afirmen que almenys alguns dels fòssils d’Homo més tardans trobats anteriorment a Israel, com els desenterrats a les coves de Skhul i Qafzeh, no pertanyen a Homo sapiens arcaics (primerencs), sinó a grups de llinatge mixt d’Homo sapiens i Nesher Ramla.

Investigadors de la Universitat de Tel Aviv i de la Universitat Hebrea de Jerusalem assenyalen que la morfologia dels humans de Nesher Ramla comparteix trets tant amb els neandertals (especialment les dents i les mandíbules) com amb els Homo arcaics (concretament el crani). Alhora, aquest tipus d’Homo és molt diferent dels humans moderns, ja que presenta una estructura cranial completament diferent, no té barbeta i té dents molt grans.

Segons els resultats de l’estudi, els investigadors creuen que el tipus d’Homo de Nesher Ramla és la població "font" a partir de la qual es van desenvolupar la majoria dels humans del Plistocè Mitjà. A més, suggereixen que aquest grup és l’anomenada població "desapareguda" que es va acoblar amb l’Homo sapiens que va arribar a la regió fa uns 200.000 anys, del que es té constància per un estudi recent sobre els fòssils trobats a la cova de Misliya.

En aquest important descobriment han participat dos equips d’investigadors: un d’antropologia de, la doctora Hila May i la doctora Rachel Sarig, i un altre d’arqueologia, dirigit pel doctor

El professor Israel Hershkovitz, de la Universitat de Tel Aviv, ressalta que "aquest descobriment d’un nou tipus d’Homo és de gran importància científica. Ens permet donar un nou sentit als fòssils humans trobats anteriorment, afegir una altra peça al trencaclosques de l’evolució humana i comprendre les migracions dels humans al món antic. Malgrat haver viscut fa tant temps, en el Plistocè mitjà tardà (fa 474.000-130.000 anys), els Nesher Ramla poden explicar-nos una història fascinant, que revela molt sobre l’evolució i el mode de vida dels seus descendents," assegura.