Acceleració

Jules Verne, amb la seva prodigiosa imaginació, es va avançar al temps dels seus lectors i els va dur al centre de la Terra i al fons dels oceans. I a la Lluna. Va encertar molt en les grans idees, però amb els detalls la va pifiar sovint. Per enviar una càpsula tripulada a la Lluna, se la va imaginar com el projectil d’un canó mastodòntic, que va batejar com a Columbiad. Avui sabem que això no fóra possible. Vegem-ho.

Perquè un objecte llançat verticalment no torni a caure a la Terra cal una velocitat inicial altíssima, d’11,2 km/s. El canó feia uns 275 m de llargada, i l’impuls accelerador de l’explosió només actua dins del canó. És fàcil de calcular que assolir aquesta velocitat en tan poc espai requereix, durant 0,05 s, una acceleració descomunal, més de 23000 g, on g és la gravetat a la superfície de la Terra. Perquè ens en fem una idea, a la superfície del Sol estaríem sotmesos a una insuportable acceleració gravitatòria de 28 g. Cap explosiu conegut hauria permès arribar-hi, però, si s’hagués assolit, els passatgers de Verne i la mateixa càpsula haurien acabat fets una massa esclafada i informe.

El cos humà, ja a valors molt menors que aquests, aguanta malament un excés de gravetat o del seu equivalent, l’acceleració vertical cap amunt. El cor no pot impulsar la sang fins al cap contra aquesta força, i ens morim per hipòxia al cervell. Ningú, ni els pilots més ben entrenats, resisteix acceleracions de 9 g o més durant 10 s, i per a la majoria de la gent el límit són 3-6 g. Per això, tot i que els coets estan sotmesos a acceleracions graduals molt més suaus gràcies al concepte modern d’impulsió a reacció (gasos expulsats en sentit contrari al moviment), els astronautes, per envolar-se, es col·loquen ajaguts, com hem pogut veure al cinema o a sèries com The Big Bang Theory.

El 2010, l’estudiant d’art Julijonas Urbonas va idear una performance basada en això: una muntanya russa dissenyada per matar els seus passatgers. La va anomenar Euthanasia coaster, i constava d’una caiguda de 500 m seguida de 7 tirabuixons de radi decreixent, on s’assolia una acceleració radial de 10 g durant 60 s, suficient per causar una mort dolça per hipòxia cerebral. Que se sàpiga, no l’han construït encara a cap parc d’atraccions.