Cap de la vila

Hi ha una tendència general, del tot injustificada i injusta, a passar de llarg per Vilaller, seguint la traça de la N-230 de Lleida a l’Aran, sense tenir en compte que paga força la pena aturar-se unes hores en aquella localitat situada en un enforcall de camins pirinencs, a quasi mil metres d’altitud i en el centre de la cubeta d’origen glacial denominada vall de Barravés, que correspon a la conca alta de la Noguera Ribagorçana.

La part més interessant de la població per als visitants és sens dubte el nucli antic, apinyat sobre un esperó rocallós a ponent de la carretera. Es recomana aparcar-hi en un voral, per endinsar-se a peu en la vila vella, a través de la plaça Sant Climent, on s’alça la façana ampla i multicolor, feta de carreus de tonalitats cromàtiques diverses, amb predomini d’ocres i granats, que en un cantó projecta un robust campanar barroc de planta octogonal, coronat per un graciós caputxó de pissarra. Davant del temple, un espai ombrejat per plataners i habilitat com a agradable terrassa de la cafeteria Ca Txambonet. Per davall d’un portal llarg i anguilejant, s’accedeix al pintoresc carrer del Mig, tan estret que en algun tram no devia ni permetre el pas d’un carro i que cap a la meitat s’eixampla fins a formar un quadrat de nom enigmàtic: plaça del 7 al 9. Vora la porta d’una casa cantonera, un tros de biga de fusta d’uns dos metres plantat amb una inscripció explicativa sobre una llenca d’escorça, en vers i amb faltes d’ortografia incloses: “Més de 200 anys sostenint la teulada he estat./ I ara de record aquí m’hi han posat.” Un bonic rodolí, es nota que Vilaller és el bressol del poeta mossèn Anton Navarro.

Del carrer del Mig surten alguns carrerons esglaonats, com el de l’Alba i el del Cap de la Vila, que conflueixen dalt de tot en un mirador amb un parell de bancs de fusta per refer-se de l’esforç de l’ascensió i gaudir de vistes impressionants, sobretot al nord, on s’albiren els poblets oficialment aragonesos de Ginast i Vinyal, així com els pics de Comadelo i Menada, ja per damunt dels 2.400 metres.

CUINA DE LA PADRINA
Fonda Mas
Avinguda del Progrés, 2, Vilaller.
L’hotel Fonda Mas de Vilaller té més d’un segle d’història i s’hi respira tranquil·litat, bona cuina i tradició. Disposa d’habitacions confortables i d’un acollidor menjador a la planta baixa, on serveixen plats de tota la vida elaborats amb productes de màxima garantia, com les verdures conreades a l’hort familiar, seguint les receptes de la padrina Emília, que es concreten en un menú diari de 14 euros i una carta de propostes infal·libles: l’escudella també coneguda com a vianda, trinxat de col o de bleda, fesols estofats, carabassó farcit al forn, canelons, la crema de carabassó amb porros i carabassa, guisats de pollastre o vedella amb bolets, espatlla de corder, pastís de formatge, compota de poma, crema o flam.