x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

El centenari de l'eclipsi d'Eddington

Actualitzada 20/05/2019 a les 12:14
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

SEGRE
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

SEGRE
Sabies que...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies que...?

SEGRE

L’any 1915 Albert Einstein, en publicar la Teoria General de la Relativitat, va postular que els objectes, pel fet de tenir massa, deformen l’espai-temps al seu voltant, per tant la llum es veu desviada per la presència d’objectes massius en el seu camí.

Aquest és un efecte molt petit, fins i tot en el cas del nostre Sol segons el càlcul del mateix Einstein, desviaria la llum de manera que la posició dels estels al seu darrere canviaria 1,75 segons d’arc respecte la seva posició normal. Aquest fenomen, també anomenat deflexió de la llum, ja sorgia de les velles teories de Newton però amb un efecte molt menor que el que preveu la Relativitat General. Però com mesurar aquest efecte amb el Sol, si durant el dia no podem veure els estels? La solució era aprofitar un eclipsi total de Sol, i el fet que en el moment de la totalitat podem veure estels en el cel fins ben a la vora del disc solar.

Amb una teoria i un possible experiment per demostrar-la, l’astrònom reial britànic Sir Frank Dyson va organitzar dues expedicions per intentar fer la mesura durant l’eclipsi solar del 29 de maig de 1919, ara fa just 100 anys. La més coneguda és la que va dur el mateix Dyson i un dels grans científics del segle XX, Sir Arthur Eddington, a l’illa de Príncipe al golf de Guinea. La segona expedició, encapçalada per Charles Davidson, va anar a Sobral (Brasil).

En el moment de la totalitat de l’eclipsi, el Sol estaria a la constel·lació de Taure, al cúmul obert de les Híades, per tant Eddington va observar-lo el gener i febrer de 1919 per tenir les posicions normals ben determinades i comparar-les amb les que mesuressin durant l’eclipsi.

El 29 de maig de 1919, després d’un dia plujós, el cel es va obrir i van poder realitzar les mesures previstes. Eddington va analitzar les dades durant setmanes i va presentar els resultats que mostraven que havia mesurat aquest efecte i per tant la Relativitat General era certa. En paral·lel, el grup de Sobral va obtenir resultats contraris però es van atribuir a problemes amb les òptiques dels telescopis.
 

SABIES QUE...?
Des d’aquell moment la Relativitat General ha anat formant part cada cop més de les nostres vides ja que el funcionament dels GPS, els vells televisors de tub o fins i tot el color de l’or només s’expliquen si la teoria d’Einstein és certa. A més en astrofísica actualment s’utilitza la deflexió de la llum, en el que diem lents gravitatòries, per aprofitar cúmuls de galàxies com a ‘lents’ poder observar detalls d’objectes més dèbils situats just ‘al darrere’.


La mesura d’Eddington es trobava al llindar, l’error de la mesura era quasi tan gran com la pròpia mesura, però el seu entusiasme va ser convincent i li van ploure titulars de premsa i reconeixements mundials.

L’any 1979, seixanta anys més tard, un grup de científics va tornar a revisar totes les plaques fotogràfiques i van constatar que Eddington havia mesurat bé i que la demostració i la seva fama van ser ben merescudes.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre