x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Galàxies actives

Actualitzada 07/01/2020 a les 11:11
Sabies quE...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies quE...?

SEGRE
Sabies quE...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies quE...?

SEGRE
Sabies quE...?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sabies quE...?

SEGRE

Després d’haver parlat en anteriors ocasions de la nostra galàxia i dels tipus de galàxies ordinàries, ens aturarem en un tipus particular de galàxies, les que anomenem galàxies actives o més tècnicament les galàxies amb nucli actiu. Són els processos del seu nucli amb la presència d’activitat derivada dels forats negres supermassius la que genera els trets diferenciadors respecte a la resta de galàxies.

De forma general, aquestes galàxies presenten una lluminositat superior en la regió compacta del centre de la galàxia, vinculada a la presència del disc de matèria que es precipita al forat negre central. En aquest procés el material s’escalfa i poden aparèixer jets de material amb forta emissió en ones de ràdio. Curiosament, pràcticament un únic procés, segons com la galàxia estigui orientada respecte a nosaltres, pot donar lloc a diversos “tipus d’objectes astronòmics”.

Comencem pels blàzars o BL Lac, els quals presenten un doll de matèria ejectat del nucli actiu de la galàxia amb una forta variabilitat. Des del nostre punt de vista, el doll de matèria apunta pràcticament en la nostra direcció i per això destaca per sobre de la resta de l’objecte com la zona més brillant.

Un dels més coneguts possiblement siguin els quàsars, els objectes més llunyans observats i més intensos de l’Univers, ja que brillen 100 vegades més que una galàxia normal de mida equivalent. Descoberts per primera vegada el 1963, el que estem observant és la regió central de la galàxia activa amb el jet que no apunta exactament cap a nosaltres com el cas dels blàzars, sinó una mica de cantó o amb menys emissió ràdio. La seva gran brillantor fa que es puguin observar a grans distàncies i el seu estudi sigui de vital importància per als estudis de l’Univers primitiu.

En canvi quan observem una galàxia activa de cantó el que veiem són els dos jets amb emissió d’ones ràdio escapant de la zona central. A aquesta configuració l’anomenem radiogalàxia i és la millor opció per a poder veure els detalls dels jets d’alta velocitat.

Finalment tenim les galàxies Seyfert, en honor del seu descobridor, que són en general galàxies espirals amb un nucli enormement brillant però que no semblen presentar forta emissió en ràdio i per tant no presenten jets destacats. El que realment observem és el nucli de la galàxia que brilla molt més que tota la resta de la galàxia.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre