SEGRE

ENQUESTA PAERIA

Larrosa guanyaria a Lleida però els pactes determinaran qui aconsegueix l'alcaldia

El PSC obtindria entre 7 i 9 edils i ERC i JxCat es disputarien el segon lloc amb un màxim de 6 || Cs podria mantenir els seus 4 actuals i Crida, PP i Comú podrien tant recollir-ne 2 com quedar-se fora

sondeig segre

sondeig segre

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

 

El PSC, amb l’actual alcalde Fèlix Larrosa com a cap de llista per primera vegada, tornaria a guanyar una vegada més les eleccions municipals a la ciutat de Lleida, però molt lluny de la majoria absoluta, tal com va succeir fa 4 anys. Així ho apunta aquesta segona enquesta d’Infortécnica per a SEGRE, que preveu que els socialistes aconseguirien entre 7 i 9 regidors, quan ara en tenen 8. ERC i Junts per Catalunya es disputarien el segon lloc. Esquerra, amb Miquel Pueyo com a alcaldable, obtindria entre 5 i 6 edils, davant dels tres actuals. El sondeig concedeix una forquilla d’entre 4 i 6 regidors a JxCat. D’aquesta forma, com a màxim igualaria el resultat de l’antiga CiU el 2015, també amb Toni Postius com a número u. Per la seua part, Ciutadans es quedaria com a quarta força amb entre 3 i 4 seients, amb la qual cosa podria repetir resultat, ja que ara compta amb 4. Pel que fa a les altres tres formacions que ara compten amb representació, Crida, PP i Comú, totes amb dos regidors, el sondeig les situa a les portes de repetir resultats o bé quedar-se fora, ja que els dóna una forquilla de 0-2 edils. Un dels factors que determinaran la seua sort serà, en bona mesura, el de la participació. Fa quatre anys, va superar per poc el 50% i llavors n’hi va haver prou amb uns 2.600 vots per arribar al mínim del 5% exigit (vegeu el desglossament). El sondeig tampoc descarta que Vox i Primàries puguin arribar a aquest registre i aconseguir un edil.  

Així doncs, encara que el PSC repeteixi com a força més votada, els pactes es perfilen com a decisius per decidir qui ostentarà l’alcaldia. Larrosa podria conservar-la en una situació molt similar a l’actual sempre que mantingués, almenys, els 8 regidors, Ciutadans fes el mateix amb els seus i el PP també. Cal tenir en compte que és pràcticament impossible que Cs o els populars recolzin un govern alternatiu que doni l’alcaldia a una formació independentista. Precisament, un pacte per desbancar el PSC podria ser viable, sempre segons aquesta enquesta, en el cas que el PP es quedés fora de la Paeria, perquè ERC i JxCat sumarien el mínim de 14 regidors necessaris per a la majoria absoluta al costat de Crida i Comú, o fins i tot (en el millor dels supòsits) amb només un d’aquests. S’ha de tenir en compte que, encara que el Comú no sigui en el bloc independentista, si s’hi ha alineat i contra el PSC en els principals assumptes d’aquest mandat. Altres opcions, com un pacte PSC-ERC, semblen més que improbables.

Les opcions més probables són que l’alcaldia sigui per a Larrosa o per a un independentista

El 2015 n’hi va haver prou amb poc més de 2.500 vots. Si la participació puja, en caldran més

Precisament, la participació pot ser un element clau en el repartiment dels 27 regidors de l’ajuntament de Lleida. Per obtenir representació, és necessari que la candidatura obtingui un mínim del 5% dels vots emesos. El nombre de sufragis que suposa aquest percentatge varia significativament en funció de quina sigui la participació. Fa quatre anys, aquesta va ser només del 54,51%, amb la qual cosa n’hi havia prou amb 2.530 vots per superar aquesta barrera i accedir al ple. Ara, tot apunta que la participació creixerà al coincidir amb les eleccions europees i també per l’efecte del procés. Si augmentés deu punts, això suposaria que el nombre mínim de vots per tenir representació passaria lleugerament dels 3.000.

Una altra qüestió a tenir en compte és que, habitualment, les formacions que sobrepassen aquest percentatge mínim per uns quants centenars de vots aconsegueixen dos regidors.

Més indecisos que mai i la participació serà clau

Ni més ni menys que un 36,1% dels enquestats manifesta que no té decidit si anirà a votar o, en cas que finalment acudeixi a les urnes, per qui ho farà. És un percentatge molt alt que, evidentment, pot tenir un impacte molt gran en el resultat final en funció de la decisió que adoptin. Així mateix, un altre 12,6% afirma que s’abstindrà o que votarà en blanc.

tracking