Què fem per la Diada?

Està clar

que la situació actual de l’independentisme és d’una forta desorientació. Les constants picabaralles entre els partits i sobretot els canvis de discurs i actitud d’alguns d’aquests han abonat aquest a la desorientació. Crec que actualment l’independentisme es mou a dos nivells que no sempre es troben i la polèmica sobre la Diada n’és una bona prova. D’una banda tenim els partits que prenen decisions d’acord amb els seus interessos estratègics i també de manera molt evident per les situacions personals d’alguns líders. D’altra banda una gran base de gent independentista no adscrita a cap partit i que ha anat variant el seu vot. Una gent que exigeix anar units davant del govern central per poder continuar amb el difícil projecte de fer un nou país. Única possibilitat real de sobreviure a tants enemics poderosos. Les entitats com Òmnium i ANC naveguen entre aquestes aigües, i intenten fer una feina d’unitat que tothom diu fer però que quasi ningú practica. Per aquest motiu reben crítiques d’un costat i l’altre i amenaces de boicotejar la presència a la Diada. En resum, un panorama òptim perquè aquesta Diada sigui una de les que tinguin menys participació i així regalem a les portades de diaris d’arreu del món: Fracaso independentista en la Diada. I precisament en una Diada seguida amb atenció per mig món, després del tema dels presos polítics i exiliats. Què hem de fer, doncs, els que posem el país al davant els partits? Jo ho tinc clar: ja no perdo el temps a apel·lar als partits o a les associacions per una unitat que han demostrat que no volen. Jo agafaré de nou la meva bandera, aniré a la Diada i continuaré reivindicant que tenim tot el dret a ser escoltats i decidir el nostre futur. Tornaré a anar a votar si hi ha eleccions més tard, encara que no m’agradi cap partit i continuaré treballant, dins de les meves possibilitats, per fer possible una futura República catalana. Ja només crec en el compromís personal de cadascú. Podem estar abandonats per uns i enganyats per uns altres, però tinc molt clar que el meu adversari polític principal el tinc a la Moncloa i a la Zarzuela, no a ERC ni CUP, JxCat, PDeCAT, Òmnium o ANC, tot i que m’emprenyi amb algun d’ells puntualment. Alguns polítics i indepes del tot o res, però, això no ho tenen gens clar. Ens veiem a la Diada!