SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El segon llibre de Xevi Xirgo sobre C. Puigdemont es titula La lluita a l’exili. El llibre engloba des del gener del 2018 fins al juliol del 2020. Llegit aquest segon llibre em quedo amb les següents impressions i opinions de tot el que ha passat. Si la unitat d’acció dels partits abans de la declaració d’independència ja era molt dèbil, la situació de després va esdevenir força caòtica i la manca d’unitat, en lloc d’esvair-se i fer pinya davant l’enemic comú, s’allarga fins avui. La gent va prendre decisions a nivell personal molt importants i transcendents: exili o possibilitat d’anar a la presó. Alguns protagonistes van pensar o deduir pels contactes que tenien a Madrid que el tema de la presó no s’allargaria gaire. Gonzalo Boye és el personatge amb una visió més clara i diàfana de com actuarà l’Estat. Pràcticament no s’equivoca gens en els seus informes Dòmino de com anirà tot plegat. No s’ha de confondre la simpatia o empatia puntual d’un consol, ambaixador o polític estranger, amb una ajuda pràctica per part del seu país. Les pressions de l’Estat espanyol a l’estranger són molt fortes. És impressionant l’ajuda de molta gent anònima a dins i fora de Catalunya, ajudant en aquests moments de setge judicial i policial. Puigdemont ha esdevingut la veritable pedra a la sabata de l’Estat espanyol. La seva presència a Europa i els revessos judicials europeus rebuts per la justícia espanyola són una autèntica ofensa a l’orgull de l’Estat. Un Estat del qual mai sabrem els milions que s’ha arribat a gastar per boicotejar, bloquejar i perseguir l’independentisme i Puigdemont, dins i fora d’Espanya. En resum: l’Estat espanyol i els seus poders fàctics no han paït l’èxit del referèndum de l’1-O, aconseguit en gran part perquè es va organitzar, fer i defensar des de la societat civil catalana. Això, sumat a la figura de Puigdemont anant lliure per Europa, fent entrevistes, emplenant sales de conferències i parlant des del Parlament europeu, és una situació que l’Estat, la judicatura, partits polítics i molta gent a Espanya no pot suportar, oblidar ni perdonar. Per aquest motiu s’expliquen de manera molt evident les decisions judicials preses fins ara, el discurs del rei del 3

-O o la dificultat d’una taula de diàleg real.

tracking