x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • MIQUEL ÀNGEL ESTRADÉ

Ens plantificaran allò que no planifiquem

Actualitzada 05/08/2022 a les 09:15
Ens plantificaran allò que no planifiquem

Ens plantificaran allò que no planifiquem

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ens plantificaran allò que no planifiquem

SEGRE
alt

Organitzats per aconseguir l'impossible

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Organitzats per aconseguir l'impossible

És evident que Catalunya està implantant les energies renovables amb un retard que ens aboca a ser encara més dependents de la producció forana i ens allunya força de la sobirania energètica. Ara bé, també és cert que si a algú no pot culpar-se’n és a les terres de Ponent i a les de l’Ebre.

Ambdós territoris som els únics que hem assolit quotes de producció prou satisfactòries, si atenem les nostres necessitats. Per tant, Catalunya té un problema seriós en l’àmbit de la producció d’energies netes, però no pot adjudicar-ne pas les culpes als ponentins i als ebrencs, perquè som els únics que hi hem posat el coll i el territori, és clar.

Com sempre, els centres de poder polítics, econòmics i mediàtics centrats a Barcelona, que són els que tallen el bacallà i imposen l’opinió hegemònica, van a la seva i la resta o ens hi supeditem o ens pengen la llufa d’insolidaris i obtusos. No volen admetre que han creat dos monstres: la conurbació metropolitana i la conurbació costera. A ambdues se’ls comença a veure el llautó en forma de cues de trànsit esfereïdores, dessaladores, preus immobiliaris desaforats, abocadors saturats, contaminació acústica i manca crònica d’energia.

Malgrat això, no tenen cap intenció de deixar d’engreixar el monstre i per això pugnen per atraure vint milions de turistes més des del Prat, ampliar les terminals del port o bastir nous complexos gegantins adreçats a l’oci i al joc. És un monstre insostenible que no en té mai prou i engoleix terreny, aigua, energia i immigració extracomunitària de baixa qualificació amb una voracitat prodigiosa. Des de Ponent, no l’amansirem pas el monstre, ara bé, no hauríem d’acceptar convertir-nos en el seu proveïdor submís d’energia, aigua i recursos humans qualificats.

Hem de planificar el nostre model de desenvolupament segons els nostres interessos i les nostres capacitats, no segons els seus. I mentre els seus milions de teulades no estiguin plenes de plaques solars, que no ens empudeguin més amb els seus planys.És evident que acabarem produint més energia de la que necessitem, perquè disposem de sòl barat i poc productiu en abundància i prou propietaris àvids d’arrendar-lo per plantificar-hi panells solars. Això significa resignar-nos-hi sense piular? És clar que no.

Estic proposant d’afavorir l’autoconsum i les comunitats energètiques? I tant que sí. Estic proposant d’oposar-nos a les grans instal·lacions? Depèn. Si s’han d’emplaçar en terrenys amb valor agrícola o valuosos ambientalment i paisatgísticament i disseminats, hi estic radicalment en contra.

L’alternativa, a parer meu, és planificar-ho i designar els terrenys sense valor agrícola ni ambiental i a més a més concentrats en polígons energètics, per tal d’implantar-hi les grans instal·lacions. És a dir, optar per la racionalitat econòmica i la visió estratègica, com a criteris de planificació, en lloc d’aplanar-nos a la cobdícia del capital especulatiu.Autoritzar una instal·lació gran en terrenys agrícoles susceptibles de ser regats o ja en reg és tant com tirar-nos un tret al peu, hipotecar el futur i incórrer, alhora, en una malversació de recursos públics vergonyosa. A més d’un propietari d’una finca gran, alguna gran empresa, li oferirà mil o mil cinc-cents euros anuals per hectàrea durant vint-i-cinc anys per produir-hi energia renovable.

Un cop assegurat l’ús de la terra l’empresa hi invertirà acollint-se als Next Generation i a crèdits bancaris barats específics. Després, ho traspassarà a un fons d’inversió domiciliat fiscalment a Madrid o a Luxemburg i ingressarà una substanciosa plusvàlua (del trenta o el trenta-cinc per cent, pel cap baix).I al territori què hi quedarà? Els impostos que ingressarà l’Ajuntament (obres i IBI) que potser serviran per bastir algun equipament buit la major part de l’any i la quantitat que rebrà l’arrendador. Per cert, prou me’n guardaré de retraure res al pagès que pugui arrendar una finca i més si, com succeeix a la majoria, és ja gran i sense continuador, perquè el fill treballa a Lleida o a Barcelona o és funcionari de la Generalitat.

Jo en el seu cas potser faria el mateix. Ara bé, existeix l’interès general i aquest aconsella dedicar la terra productiva a l’agricultura i la ramaderia i no a generar rendes passives. Perquè un pagès que (és un exemple) cobri vint mil euros anuals per tenir la finca arrendada, si la tingués en producció per obtenir aquests mateixos vint mil euros de benefici n’hauria de facturar, pel cap baix, més de cent mil.

No cal dir que aquests cent mil facturats comporten comprar fertilitzants, maquinària, planter, jornals per collir i esporgar i la resta de despeses derivades de la comercialització dels fruits. Els territoris que s’especialitzin a produir energia renovable per al monstre i hi destinin bona part de la terra productiva esdevindran el paradís de petits rendistes locals però amb un nul dinamisme inversor i una economia estantissa en què el jovent poc hi tindrà a pelar. En fi, hem de triar i decidir si planifiquem nosaltres o ens resignem al fet que grups inversors forasters ens plantifiquin allò que més els convingui.

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre