Cinc claus per entendre la nova normativa europea de drets d'autor

El ple del Parlament Europeu ha donat llum verda definitiva a la nova directiva europea de drets d’autor, una directiva que agrada a patronals i grans discogràfiques, però disgusta tant a les organitzacions de consumidors com a Google i fins als "youtubers". Aquí cinc pistes per entendre com canviarà internet la nova normativa de drets d’autor:

1.- Serà més difícil que s’enllacin notícies sense pagar drets

La directiva pretén que els editors de notícies aconsegueixin acords més avantatjosos de remuneració per l’ús de les seues obres a internet i acabar amb la dificultat que tenen ara els propietaris de drets d’obres periodístiques per evitar que s’enllacin notícies sense permís. Compartir fragments d’articles de notícies queda específicament exclòs de la directiva, però l’acord inclou disposicions per evitar que els agregadors de notícies abusin d’aquesta prerrogativa. Aquest punt pot afectar a plataformes que agreguen notícies com "Menéame" o "Reedit". Així, els fragments podran continuar apareixent a Google News, per exemple, o compartir-se a Facebook, sempre que sigui "molt breu".

A Espanya i Alemania Google News no tindrà cap canvi perquè ja s’apliquen aquestes polítiques, que ara es faran extensives a la resta de la Unió Europea.

Google ha estat la gran plataforma que ha actuat després del vot, assenyalant les "conseqüències" negatives del mateix i deixant clar que segons el seu parer no resoldrà els problemes de "seguretat jurídica". El text també assenyala que els periodistes han de rebre part dels ingressos per drets d’autor obtinguts per la seua empresa.

2.- Els "filtres de càrrega". Robots contra la llibertat d’expressió?

Per aconseguir que ningú no pugi continguts protegits per drets d’autor a internet, un ecosistema molt més complicat que vigilar que en analògic, es reclama a les plataformes que assumeixin responsabilitats pel material que ofereixen a la xarxa fins i tot a través de tercers. Per controlar que els usuaris no pugen material a plataformes com Youtube o Twitter que tenen drets d’autor sense previ pagament, aquestes hauran de posar en marxa "filtres de càrrega" que els ajudin a filtrar i evitar així abundants multes. Aquests filtres, que els defensors de la directiva defensen facilitarà assegurar la justa remuneració als autors, signifiquen, per als detractors, limitar la llibertat d’expressió i acabar amb els petits creadors per a qui rebutgen la reforma.

3.- Els gifs i memes estaran exempts però...

El fet que sigui el mateix algoritme que rastreja mugrons femenins a Instagram per bloquejar publicacions el que s’ocupi d’identificar cançons, fotografies o altres obres protegides a les publicacions pot portar que aquests robots cometin "errors" i qui creï un meme el vegi censurat poc després. Tot això pot coartar una creativitat dels internautes i convertir la xarxa en un lloc molt més avorrit.

Així per exemple, un youtuber que vulgui incloure cançons, fotos, extractes de vídeo o imatges protegides al seu canal haurà de pagar per això una xifra a negociar i que en alguns casos podria ser desproporcionada, la qual cosa pot funcionar com a desincentiu.

4.- Operació: salvar Viquipèdia

La nova norma europea especifica que les contribucions a enciclopèdies en línia sense ànim de lucre, com Viquipèdia, o a plataformes de software de codi font obert, com GitHub, queden exemptes. Les empreses emergents, per la seua part, estaran subjectes a requisits menys estrictes que les grans companyies. Això sí, només fins que compleixin tres anys d’activitat i sigui quina sigui la seua capacitat d’explotació. L’exempció de Viquipèdia no ha evitat que l’enciclopèdia en línia s’hagi sumat en els últims mesos a les protestes dels activistes units per l’etiqueta en xarxes #SafeYourInternet, campanya contra la nova norma del Copyright de la qual formen part.

5.- Més proteccionisme però també més bretxa respecte als EUA

Molts dels eurodiputats que han votat a favor de la directiva argumenten que Europa té més llocs de treball que els EUA dedicats al sector relacionat amb els drets d’autor, així com més obres protegides, però tanmateix són les grans plataformes nord-americanes les que cobren més grans beneficis per ells. La nova norma vol que els creadors europeus rebin més remuneració pel que creen per a plataformes digitals.

D’altra banda, els mateixos activistes de l’internet lliure es queixen que les majors restriccions d’internet a Europa faran encara més gran la bretxa d’innovació digital amb els EUA.