x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

La crisi dels microxips, mirada amb lupa

  • JOAN TEIXIDÓ I PAU
Actualitzada 22/11/2021 a les 10:13

La dels microxips és la darrera crisi global que hem viscut en una època plena d’altres crisis provocades per la Covid. La gran majoria tenen a veure amb la pandèmia. Però i la dels microxips? També. I és molt més gran del que ens pensem.

La crisi dels microxips mirada amb lupa

La crisi dels microxips mirada amb lupa

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La crisi dels microxips mirada amb lupa

SEGRE
La crisi dels microxips mirada amb lupa

La crisi dels microxips mirada amb lupa

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La crisi dels microxips mirada amb lupa

SEGRE

Al llarg de les nostres vides hem patit, viscut o notat diverses crisis. Depenent de la nostra edat, la ment ens traslladarà a les econòmiques del 2008 o del 1993, o a la migratòria dels darrers anys. N’hi ha uns quants que tota la seua vida l’han viscut en una crisi permanent, n’hi ha que de la crisi en fan virtut i n’hi ha que la pateixen quan un virus li mata els pollastres de la granja.

A tot això, avui portem gairebé dos anys de pandèmia global, que du associades diverses crisis col·laterals, que afecta de diferent manera a cada un dels racons on toca, tant econòmiques com socials i sanitàries. Però les darreres setmanes el focus s’ha girat cap a l’anomenada crisi de microxips, una paralització de tot un sistema econòmic que és més greu del que ens pensem i que afecta una part molt important del planeta. És un tema complex que volem explicar de la forma més entenedora possible.

Què és un microxip?
Comencem pel principi. Què són els microxips o semiconductors? Són circuits electrònics muntats sobre una pastilla de silici de forma rectangular i que tots hem vist desenes de vegades en aparells, quan els hem desmuntat per canviar la pila o per arreglar-los, i que cada cop són més presents en els productes que tenim a casa perquè cada vegada tenen més tecnologia. Els fabricants de microxips cada cop els fan més petits. Per exemple, si els microxips clàssics que trobem als microprocessadors informàtics solen fer uns 2,5 centímetres quadrats, la mesura habitual d’un microxip actual s’aproxima al quart de centímetre quadrat.

Aquests petits dispositius tenen funcions molt específiques, i fan que els aparells de casa nostra funcionin, ja sigui amb processos senzills o complicats. Així, els processadors com els Core i5 o i7 d’Intel, els microxips poden arribar a tenir fins a 14 milions de components. Els darrers processadors Core i7 contenen 2.500 milions de transistors (un dels components dels microxips).

I tot això en una pastilla de dos centímetres i mig? Sí. La clau rau en la mida. Si hi posem una lupa, o més aviat un microscopi científic, hi veurem un mapa de carreteres i autopistes perfectament alineades per hi passa l’electricitat que fa funcionar els aparells. Aquestes carreteres estan dibuixades en línies d’entre 5 i 7 nanòmetres. Per fer-nos-en una idea, un centímetre són 10.000.000 nanòmetres. Imperceptible. I gairebé miraculós. Aquesta és la idea general de tot un món molt extens i profund, que requeriria moltes més pàgines.

Aquí cal fer un parèntesi per parlar de la llei de Moore, una predicció de l’enginyer Gordon Moore que diu que el nombre de transistors que hi ha en un circuit integrat es dobla cada dos anys. I així ha sigut, més o menys. Moore va escriure aquesta llei l’any 1965.

I ara, què ha passat?
Tornem al tema central. Preguntat per la crisi actual dels microxips, el doctor, professor i coordinador del Màster d’Enginyeria Informàtica de l’Escola Politècnica Superior EPS de la Universitat de Lleida, Carles Mateu, ho resumeix en un encadenat successiu de moltes causes al mateix temps. Una cadena trencada que, ara ho veurem, afecta tot el planeta. Anem una a una.

1. Demanda disparada
La primera causa és la de la demanda, que s’ha disparat. I és que de tenir un ordinador i un telèfon mòbil hem passat en pocs anys a afegir-hi una tauleta, un sensor de temperatura per al balcó, un conjunt preciós i funcional de persianes elèctriques, hem substituït les bombetes de casa per tot un sistema d’enllumenat amb components led, i els cotxes cada vegada tenen més funcions tecnològiques. Tots aquests nous aparells i elements que demanem porten microxips, i cada vegada en porten més. Per posar-ne un exemple, un vehicle convencional en pot arribar a portar més d’un centenar.

2. Covid
La segona causa és la Covid, que ho ha desmuntat tot, també aquest sector. Les empreses de microelectrònica que fabriquen microxips van creure que hi hauria menys vendes durant la pandèmia, i de cop les fàbriques de tot el món van començar a fer comandes de microxips, fruit de confinaments, teletreballs i de les compres tecnològiques que milions d’empreses d’arreu del món feien per solucionar la no presencialitat a les feines. Va passar llavors que les fàbriques de microxips van començar a no poder assolir les comandes, al tenir plantilles escapçades per personal que era positiu i confinaments que s’allargaven en el temps. Per exemplificar aquest augment de demanda de microxips, recordaran que durant el confinament ens vam convertir en ciclistes i vam esgotar totes les reserves mundials de bicicletes estàtiques. I les comandes, que en aquest moment de producció mundial es fan al moment, just in time, s’amuntegaven.

Aquí cal fer una parada tècnica. On són aquestes fàbriques? Exacte, a l’Àsia. Avui dos països dominen la fabricació mundial de microxips: Corea i Taiwan. Això és fruit de polítiques d’externalització d’aquests elements que les fàbriques europees o nord-americanes no podien ni volien assumir. Menys costos, més barat de produir a l’Àsia, i millors beneficis per als productes que fabriquem a casa nostra.

Tornem a les fàbriques de microxips. Per què s’amuntegaven les comandes? Carles Mateu assenyala els temps de producció d’alguns d’aquests microxips, que poden arribar a necessitar fins a 20 dies de producció i una pulcritud excepcional, “un laboratori de fabricació de microxips és més net que una sala d’operacions d’un hospital”. Menys microxips i més demanda, i hi comença a haver guerra d’empreses per situar-se davant la cua de producció. I segueixen amuntegant-se comandes.

3. Desastres
Si a tot això hi sumem els desastres, tant naturals com artificials, arribem a la tercera causa. Mateu explica que una empresa del Japó es va incendiar i no van recuperar la producció fins passat un mes, i una altra gran fàbrica de Taiwan va acusar la sequera de la zona i es va quedar sense aigua, element indispensable per a la fabricació de microxips. Fem un altre apunt: podríem pensar que la cadena també està trencada en la part del subministrament de les matèries primeres, en aquest cas silici pur, però no és el cas. Aquesta baula no s’ha trencat.

4. Transport
Arribem a la quarta causa, que són els problemes amb el transport, sobretot el marítim. I és que als EUA la gran majoria de microxips hi arriben en vaixells mercants, plens de desenes de milers de contenidors plens de milions de microxips. No arriben a bon port. A més, protocols sanitaris més durs, confinaments selectius i l’augment de les matèries primeres com el gasoil fa que el preu del viatge d’un contenidor d’Àsia a Europa s’hagi multiplicat per deu. A tot això hi podem sumar que un dels bucs portacontenidors més grans del món, l’Ever Given, es va encallar al canal de Suez amb 20.000 contenidors a bord durant sis dies, fet que va impedir al seu torn el moviment d’altres vaixells de mercaderies carregats, entre d’altres coses, de milions de microxips. No microchips, no party. Per a Mateu, “està tot destarotat i tardarà anys a recuperar-se, i això que ara hi ha fàbriques, com TSMC, la més gran del món, que treballa 24 hores els 7 dies a la setmana”.

Quines són, les gran fàbriques?
Aprofitem ara que ha sortit el nom de TSMC per parlar de les grans fàbriques de microxips del món. Ja hem dit que són a Taiwan i a Corea, malgrat que anys enrere aquesta producció la dominaven els Estats Units, que tenien l’any 1990 prop del 40% de la producció mundial. Les externalitzacions d’aquests petits elements va començar a passar cap al continent asiàtic, i actualment TSMC, de Taiwan, domina el mercat amb el 55% de la producció i la coreana Samsung ho fa amb el 17%. UMC, també de Taiwan, tanca el podi amb el 7%. Actualment la producció als Estats Units és residual.

I les fàbriques europees?
És la gran pregunta. Per què no hi ha fàbriques de microxips a Europa? D’entrada, perquè no es necessiten. O no es necessitaven. Recorden allò d’externalitzar per rebaixar costos de producció, oi? Ara tant Europa com els EUA comencen a apostar per tenir un mínim de fabricació local per no quedar-se sense estoc en casos extraordinaris com els que avui estem vivint. Així, Intel ja ha avançat una inversió de 80.000 milions d’euros per instal·lar fàbriques de microxips a Europa, i Bosch acaba d’inaugurar una planta a Alemanya. Aquí, la ministra d’Indústria espanyola, Reyes Maroto, ha parlat per primer cop del pla espanyol per fabricar microxips a Espanya i donar cobertura a les fàbriques de cotxes de l’Estat, un dels sectors que més han patit aquesta falta de producte.

Sobre aquest camp, Mateu explica que una gran fàbrica de Ford als Estats Units segueix fabricant cotxes, però sense els microxips que els falten. Aparquen els vehicles mig acabats en un gran pàrquing exterior i, cada cop que els arriba un carregament de microxips, tornen a entrar cotxes per enllestir la producció. Mentrestant, les fàbriques de Stellantis a Vigo i de SEAT a Martorell segueixen amb produccions a mig gas i amb milers de treballadors afectats. Això passa amb els cotxes, però també en la fabricació d’aparells que amaguem a les tauletes de nit, nines que parlen o treuen mocs, cotxes teledirigits, videoconsoles, telèfons, el Baby Yoda de moda que parla, el joc infantil amb sorolls d’animals o els jocs de construcció robòtica per peces.

Arriba la campanya de Nadal
Enllacem amb la coda final: què passarà amb la campanya de Nadal? Mateu augura que hi haurà problemes de subministrament de certs productes com ja passa, per exemple, amb la PlayStation5 o la nova Xbox Series X, que directament no n’hi ha, però assegura que és difícil preveure quines empreses o productes presentaran problemes i quines no, i que dependrà de si han fet els deures o no. La crisi afecta qualsevol producte que porti microxips, des de neveres fins a microones, naus i vaixells o fabricants de productes industrials.

Avançar-se a les compres de Nadal per no tenir sorpreses
Tots els estudis de mercat coincideixen que hi haurà problemes d’entrega de productes, fruit de la crisi dels microxips i vinculada directament amb l’augment del cost del transport i de les matèries primeres. Els experts consideren clau avançar les compres de Nadal per no tenir sorpreses de falta d’estoc. L’importat i ja establert Black Friday del 26 de novembre suposarà una prova de força per als estocs i fabricants. Apple ha hagut de reduir en 10 milions la producció dels nous iPhone 13, i consoles emblemàtiques com XBox o PlayStation5 apareixen en comptagotes.
La paradoxa mundial de la fabricació de microxips
Si la llegenda urbana diu que la recepta de la Coca-Cola la coneixen només dues persones a tot el món, la llegenda urbana del món dels microxips, però contrastada i real, diu que només hi ha una empresa al món que pugui construir el robot que fabrica els microxips que es fan a l’Àsia. L’empresa es diu ASML i està ubicada als Països Baixos, segons publica El Confidencial. Pesa 180 tones, ocupa el mateix espai que un autobús urbà, i és inimitable. O sigui, Europa depèn de l’Àsia per abastir-se de microxips i l’Àsia depèn d’Europa per poder fabricar microxips.
Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre